L’exploració espacial

Antigament, les persones observaven el cel a simple vista. Entorn de 1610 Galileo Galilei perfeccionà el telescopi i es començaren a estudiar millor els planetes i les estrelles.

En 1957 es va llançar l’Sputnik I, el primer satèl·lit artificial enviat a l’espai. Els satèl·lits artificials són naus no tripulades que giren al voltant de la Terra o d’altres astres amb l’objectiu d’observar-los.

En 1961, Iuri Gagarin va ser la primera persona a fer un vol espacial en una nau tripulada. Tardà 108 minuts a fer una volta a la Terra.

En 1969, els astronautes Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins, que viatjaven a la nau espacial tripulada Apollo 11, allunaren per primera vegada.

En 1977 es va llançar la sonda espacial Voyager 1. Les sondes espacials són dispositius que s’envien a l’espai per estudiar com és el sistema solar i els astres que el componen.

En 1981 es va llançar el transbordador espacial Columbia. Els transbordadors són naus tripulades que aterren com els avions. Compleixen missions com ara posar satèl·lits en òrbita i portar astronautes a les estacions espacials.

En 1986 s’envià el primer mòdul de l’estació espacial MIR. Les estacions espacials són naus en què els astronautes viuen durant mesos mentre fan estudis científics.

Hui en dia s’envien a l’espai satèl·lits artificials moderns amb aparells d’alta tecnologia amb els quals es pot millorar les comunicacions i estudiar la Terra i l’univers. Per exemple, s’hi instal·len telescopis espacials que aconsegueixen imatges molt més nítides que les que s’obtenen des de la Terra.

Quan una nit sense núvols observem el cel, hi podem vore milers de puntets que brillen, els uns amb més intensitat que els altres. Tots són astres o cossos celestes.

L’univers està format pel conjunt de tots els astres que hi ha (estrelles, planetes, etc.) i l’espai que hi ha entre aquests.

Les estrelles

Les estrelles són esferes de gas enormes a l’interior de les quals es produeix molta energia que s’emet en forma de llum i calor.

Segons la temperatura de les estrelles, aquestes poden tindre diferents mides i diferents colors. Per això es parla d’estrelles nanes blanques, gegants blaves o supergegants roges.

Les estrelles són més lluminoses com més quantitat de llum emeten. La brillantor, que és la llum que es percep des de la Terra, depén de la lluminositat que tenen i de la distància respecte a la Terra. Com més pròximes es troben, més brillants les veiem.

El Sol és l’estrella més pròxima a la Terra. És de grandària mitjana, groga, molt lluminosa i brillant.

Las  galàxies

Les estrelles de l’univers poden trobar-se aïllades o agrupades en galàxies.

Les galàxies són agrupacions de milions d’estrelles, planetes, núvols de gas i fragments de roca.

Les galàxies poden tindre forma el·líptica, d’espiral o ser irregulars.

La Terra i quasi tots els astres que veiem al firmament es troben en una galàxia amb forma d’espiral anomenada Via Làctia.

El nostre planeta està situat en un dels braços d’aquesta galàxia, elbraç d’Orió, bastant lluny del centre. A causa del color blanc intens que té, els romans anomenaren la nostra galàxia Via Làctia, que significa ‘camí de llet’. 

Un sistema planetari està format per una estrella i els astres que giren al voltant seu. El nostre sistema planetari és el sistema solar.

El sistema solar està format per una estrella, el Sol, i els planetes, els satèl·lits, els planetes nans, els cometes i els asteroides que giren al voltant seu.

El Sol

El Sol és l’estrella al voltant de la qual gira la Terra. És una esfera gegant que emet contínuament llum i calor.

El Sol és molt més gran que la Terra. Tanmateix, com que es troba tan lluny, ens sembla només una mica més gran que la Lluna. La distància entre la Terra i el Sol és la justa perquè la llum i la calor que emet permeten la vida al nostre planeta.

Els cossos celestes xicotets 

En aquest grup s’inclouen desenes de milers d’asteroides i cometes.

• Els asteroides són fragments de roca de forma irregular que giren al voltant del Sol. Es troben sobretot en dues regions: el cinturó d’asteroides, entre Mart i Júpiter; i el cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú.

  Els meteorits són asteroides xicotets que xoquen amb altres astres i hi formen cràters a la superfície.

  Quan els asteroides són molt xicotets, es desintegren en entrar en l’atmosfera i deixen un solc lluminós que anomenem estrella fugaç.

• Els cometes són astres gelats que giren entorn del Sol seguint una òrbita de forma ovalada. Per aquest motiu, mentre es desplacen al voltant del Sol, unes vegades hi estan molt prop i altres vegades, molt lluny. Quan s’acosten al Sol, la calor evapora part dels seus materials i forma una cua de gas i pols. 

Com tots els planetes, la Terra fa dos moviments: el de rotació i el de translació. Al mateix temps, la Lluna gira al voltant de la Terra.

El moviment de rotació de la Terra

El moviment de rotació és el gir que realitza la Terra sobre ella mateixa. La Terra tarda 24 hores a fer una volta, és a dir, un dia complet.

Quan una part de la Terra està davant del Sol, rep la seua llum i és de dia. Al mateix temps, hi ha una altra part de la Terra a la qual no arriba la llum del Sol; en aquesta zona és de nit.

Les capes de la Terra

El planeta Terra està format per diverses capes:

• L’atmosfera és la més externa i està formada per gasos.

• La geosfera és la part rocosa i va des de la superfície terrestre sòlida fins al centre del planeta.

• La hidrosfera és la capa d’aigua que cobreix la major part de la superfície de la Terra.

• La biosfera està formada per tots els éssers vius de la Terra i el medi físic amb què es relacionen.

La hidrosfera

La hidrosfera és el conjunt de les aigües del planeta, en qualsevol dels seus estats: sòlid, líquid o gasós.

La major part de l’aigua de la Terra es troba en forma d’aigua salada als oceans. L’aigua dolça és una part molt reduïda de la hidrosfera.

• Dues terceres parts de l’aigua dolça es troben en forma de gel a les zones polars i d’alta muntanya.

• La resta de l’aigua dolça és líquida. La major part es localitza davall terra, als aqüífers o aigües subterrànies. A la superfície de la Terra l’aigua dolça se situa als llacs, a les zones pantanoses i als rius.

L’escorça terrestre canvia

L’escorça terrestre canvia constantment. Alguns canvis tenen lloc a l’interior de la Terra, on s’emmagatzema una gran quantitat d’energia. Quan aquesta energia s’allibera provoca erupcions volcàniques i terratrèmols, que trenquen i transformen l’escorça terrestre.

Els volcans són els llocs per on el magma ix a la superfície. Els terratrèmols són moviments bruscos de la superfície terrestre. 

L’erosió, el transport i la sedimentació

L’aigua i el vent modifiquen l’escorça terrestre mitjançant l’erosió, el transport i la sedimentació.

• L’erosió consisteix a arrancar materials de les roques i dels sòls.

• El transport és el desplaçament dels materials arrancats.

• La sedimentació és l’acumulació de materials procedents d’altres llocs, després d’haver sigut erosionats i transportats.