La forma actual d’aquesta obra es deu al musicòleg italià Remo Giazzotto, que va trobar, durant un treball bibliogràfic, un fragment petit d’un moviment lent d’una sonata per a trio composta per Albinoni.
A partir d’això va reconstruir la peça, afegint-li el so d’un orgue, ja que va intuir que estava pensada per a ser interpretada en una església. El nom de la peça reflecteix que en algunes èpoques els compositors no posaven títols a les seues obres i les identificaven únicament amb el terme de moviment o tempo que aquestes tenien.