Encara que en l'últim segle s'han registrat grans avenços en el coneixement del nostre planeta, encara queda molt per descobrir.
Els mètodes que han permés als científics conéixer l'interior de la Terra són els següents:
| Ones | Origen del nom | Velocitat | Mitjans que travessen | Moviment que provoquen |
|---|---|---|---|---|
| P | Primàries (són les primeres en arribar a la superfície). | Superior. | Tots. Són més ràpides en els sòlids que en els líquids. | Fan vibrar les partícules del terreny en la mateixa direcció que l'ona. |
| S | Secundàries (es registren en segon lloc).. | Inferior. | Només viatgen pels sòlids. | Fan vibrar les partícules del terreny en direcció perpendicular a la de l'ona. |
Les discontinuïtats sísmiques
L'estudi de les ones internes P i S va descobrir l'existència de discontinuïtats sísmiques, llocs a l'interior terrestre on es produeixen canvis bruscos en la velocitat d'aquestes ones, cosa que indica que hi ha diferències en la composició o en l'estat físic dels materials travessats. És a dir, ens mostren els límits entre diverses capes de la Terra.
L'estudi de les ones sísmiques va descobrir un planeta dividit en capes concèntriques, de manera semblant a les capes d'una ceba. Aquestes capes es poden classificar atenent a dos criteris: la composició (model geoquímic) i el seu estat físic (model geodinàmic).
Encara que els moviments dels continents en l'horitzontal van ser objecte de discussió durant dècades, els moviments en vertical, de pujada i baixada, eren coneguts i acceptats des de l'antiguitat.
Hui sabem que la causa d'aquests moviments és que la litosfera, la capa rígida superficial de la Terra, descansa damunt de l'astenosfera que, encara sòlida, presenta un comportament plàstic.
De manera molt exagerada, podríem dir que la litosfera «sura» per damunt de la resta del mantell i experimenta moviments de pujada i baixada a conseqüència de canvis en la seua massa.
Aquests moviments són molt lents (de l'ordre d'1 cm/any) i, a causa de la rigidesa i el gruix de la litosfera, són necessàries grans variacions de massa perquè es produïsquen. És el cas de la formació o la fusió de casquets de gel de grans dimensions, el depòsit de gruixos de sediments enormes, l'elevació o l'erosió de grans serralades...
En l'esquema següent pots veure la relació que hi ha entre escorça i litosfera.
La litosfera és la capa rígida superficial de la Terra i està formada per l'escorça i la part superior rígida del mantell. Però aquesta capa no és contínua sinó que està fragmentada en trossos, que es coneixen amb el nom de plaques. La litosfera continental té més gruix que l'oceànica perquè compta amb escorça continental, més gruixuda i lleugera que l'oceànica.
La gràfica següent mostra les suposicions actuals sobre la variació de la densitat, la temperatura i el punt de fusió dels materials de l'interior terrestre. Com s'observa, el punt de fusió augmenta amb la profunditat. Açò és així per l'efecte de la pressió, que fa possible, per exemple, que el ferro, a pressió atmosfèrica, es fonga a 1550 °C i, tanmateix, estiga sòlid al centre de la Terra, a uns 6000 °C.
Activitat 12
Molts meteorits com aquest estan formats quasi exclusivament de ferro. Quina informació ens poden donar sobre la Terra?
Activitat 13
Observa la gràfica i respon:
Activitat 14
En quin estat físic estarà la Terra a partir dels 2 900 km?
Activitat 15
Si es produira un terratrémol violent a Austràlia, quines ones detectarien els sismògrafs situats a Espanya?
Activitat 16
El mantell està format per peridotita, una roca rica en ferro i magnesi. Raona per què és més dens que l’escorça.
Activitat 17
Compara la falca de capes composicionals amb el gràfic de la pàgina anterior. Quina relació hi observes?
Activitat 18
En els dos gràfics, el gruix de la capa superficial, l’escorça i la litosfera estan molt exagerats. Quin gruix tindria realment l’escorça (30 km) en una falca de 20 cm ?
Activitat 19
Segons la isostàsia, quin pot ser l’origen de l’«arrel» litosfèrica?
Activitat 20
Explica, en vista de la isostàsia, com respondrà la litosfera (si pujarà o baixarà) en els casos següents:
Activitat 21
Distingeix entre escorça i litosfera.
Activitat 22
Quina litosfera és més gruixuda, la continental o l’oceànica?
Activitat 23
Què representa el canvi brusc de densitat que hi ha cap als 2 900 km?
Activitat 24
Quines zones estarien foses i quines properes a la fusió?
Activitat 25
Completa la següent taula sobre les discontinuïtats indicant la profunditat a la qual es troben i les capes que separen.
Activitat 26
Explica com hem descobert que la Terra té un nucli fos a partir d’una profunditat de 2 900 km.
Activitat 27
Indica, segons la isostàsia, per què a la Terra és tan difícil omplir completament de sediments una conca o erosionar una serralada per complet.
