Llibre digital

Abans de començar

Segons el tipus de cèl·lules i segons la complexitat del seu cos, els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: moneres, protists, fongs, plantes i animals.

El regne de les moneres està format per éssers unicel·lulars sense nucli. Aquest grup inclou els bacteris i altres organismes similars.

El regne dels protists conté organismes unicel·lulars i pluricel·lulars senzills que no formen teixits. S'hi inclouen els protozous i les algues.

El regne dels fongs inclou organismes unicel·lulars, com els llevats, i organismes pluricel·lulars, com les floridures i els xampinyons. Les seves cèl·lules no formen teixits i tenen una paret que envolta la membrana.

Pensem junts

Formeu grups per respondre les preguntes següents: 1 Alguns bacteris són perjudicials i ens causen malalties; d'altres, en canvi, són beneficiosos. Poseu un exemple d'un benefici obtingut a partir dels bacteris.

2 Quin tipus de nutrició tenen les algues? I els fongs?

3 Indiqueu a quin regne pertany cadascun dels éssers vius d'aquestes imatges:

El regne de les moneres està format per organismes unicel·lulars procariotes. Els més coneguts són els bacteris.

1.1 Com són els bacteris

Els bacteris són els organismes més abundants de la Terra. Es troben en l'aire, en l'aigua, al sòl, damunt la nostra pell i, fins i tot, a l'interior del nostre intestí.

Les funcions vitals dels bacteris

La nutrició. Els bacteris presenten tots els tipus de nutrició. N'hi ha d'autòtrofs, com els cianobacteris, que fabriquen el seu aliment mitjançant la fotosíntesi, i d'heteròtrofs, que prenen l'aliment del medi i poden ser sapròfits, simbiòtics o paràsits:

- Els sapròfits o descomponedors obtenen l'aliment descomponent restes d'éssers vius.
- Els simbiòtics s'alimenten gràcies a altres éssers vius, als quals proporcionen un benefici.
- Els paràsits aconsegueixen l'aliment d'altres organismes, als quals provoquen una malaltia.

La relació. Alguns bacteris es desplacen, per exemple, mitjançant flagels; d'altres es queden immòbils.

La reproducció. Els bacteris es reprodueixen asexualment per successives divisions de la seva cèl·lula.

1.2 Els tipus de bacteris

Segons la forma, els bacteris es classifiquen en cocs (si són esfèrics), en bacils (si són allargats), en vibrions (si són corbs, en forma de coma) i en espiroquetes (si són filaments espirals).

1.3 Els bacteris, les persones i el medi

Els bacteris perjudicials. Són paràsits i causen malalties a les persones, com ara la tuberculosi, la salmonel·losi i el tètanus. Les malalties provocades per bacteris es combaten amb antibiòtics, uns medicaments que destrueixen les cèl·lules procariotes.

Els bacteris beneficiosos. Alguns viuen en simbiosi amb l'ésser humà, com, per exemple, els que habiten al nostre intestí i ens ajuden a digerir algunes substàncies. D'altres són sapròfits i descomponen restes d'éssers vius del medi, com els que formen l'humus del sòl, i contribueixen a reciclar la matèria. Alguns bacteris sapròfits s'usen per produir formatge, iogurt o vinagre.

2.3 Els bacteris es reprodueixen molt ràpidament. Imagina que un bacteri es reprodueix cada trenta-cinc minuts. Calcula quants bacteris s'hauran generat a partir del primer al cap de dues hores.

2.4En un full apart fes un dibuix de cada tipus de bacteri i, després, redacta'n una descripció.

2.5 Cerca informació sobre els antibiòtics en el web www.espaibarcanova.cat i explica com actuen.

El regne dels protists està format per organismes unicel·lulars i pluricel·lulars eucariotes. Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues.

2.1 Els protozous

Els protozous són organismes unicel·lulars microscòpics amb una cèl·lula eucariota similar a la dels animals. Viuen en medis aquosos.

Les funcions vitals dels protozous

La nutrició. Els protozous són heteròtrofs: alguns s'alimenten de residus que troben en el medi, d'altres són caçadors de microorganismes i n'hi ha que són paràsits.

La relació. Empren diferents mecanismes per desplaçar-se, com els flagels, els pseudòpodes i els cilis.

La reproducció. Es reprodueixen mitjançant la divisió cel·lular: es divideixen en dues cèl·lules filla i cadascuna rep els seus components.

Els protozous, les persones i el medi

Alguns protozous són paràsits i causen malalties, com el paludisme i la malària. D'altres descomponen restes d'éssers vius; d'aquesta manera contribueixen al reciclatge de la matèria i a l'equilibri del medi natural.

2.2 Les algues

Les algues són organismes unicel·lulars i pluricel·lulars eucariotes; les seves cèl·lules són similars a les de les plantes, doncs tenen cloroplasts i paret cel·lular.

Tenen diverses formes: hi ha algues que són filaments microscòpics i algues grans amb estructures semblants a arrels, tiges i fulles.

Les funcions vitals de les algues

La nutrició. Les algues tenen nutrició autòtrofa: són capaces de dur a terme la fotosíntesi, ja que tenen cloroplasts amb clorofil·la. A més a més de clorofil·la, poden tenir altres pigments que els proporcionen un color característic. Així, hi ha algues marrons, verdes i vermelles.
La relació. La majoria de les algues són aquàtiques, però també n'hi ha que viuen damunt de les roques, de plantes o d'animals, al sòl... Les algues pluricel·lulars viuen fixades al fons de mars, rius i llacs. Les algues unicel·lulars, en canvi, es mouen impulsades pels corrents de l'aigua o bé per mitjà de flagels o cilis.
La reproducció. En general es reprodueixen asexualment per divisió cel·lular, per fragmentació (és a dir, produint un individu complet a partir d'un fragment del seu cos) o generant unes cèl·lules especials, anomenades espores, a partir de les quals es crearan noves algues. Algunes es poden reproduir sexualment mitjançant gàmetes.

Les algues, les persones i el medi

Les algues fabriquen l'aliment de què depenen els éssers vius heteròtrofs dels medis aquàtics. L'ésser humà se n'alimenta i n'obté substàncies com l'agar, que s'usa per espessir aliments i com a medi de cultiu de bacteris als laboratoris.

Tipus d'algues pluricel $por$ lulars

2.8 Exposa les diferències que hi ha entre els protozous i les algues pel que fa al tipus d'organització cel·lular i a la nutrició.

2.9 Cerca informació sobre l'ús de les algues i elabora'n una llista amb alguns exemples.

3.1 Com són els fongs

El regne dels fongs està format per organismes unicel·lulars i pluricel·lulars eucariotes amb cèl·lules que no tenen cloroplasts però sí paret cel·lular.

El cos dels fongs pluricel·lulars s'anomena miceli i està constituït per un conjunt de filaments, les hifes.

Els fongs viuen en llocs humits, amb temperatures suaus i protegits de la llum.

Les funcions vitals dels fongs

La nutrició. La nutrició dels fongs és heteròtrofa. Segons la manera d'obtenir l'aliment, poden ser sapròfits, simbiòtics o paràsits:

- Els sapròfits o descomponedors s'alimenten descomponent restes d'éssers vius.
- Els simbiòtics s'associen amb altres éssers vius sense causar-los danys. Un exemple en són els líquens, formats per una alga unicel·lular i un fong. L'alga proporciona aliment al fong i aquest li aporta l'ambient humit que necessita per viure.
- Els paràsits viuen a costa d'un organisme i li causen malalties.

La relació. Solen trobar-se fixats al sòl, encara que alguns fongs unicel·lulars poden viure damunt de fruites, plantes...
La reproducció. Els fongs es reprodueixen per espores. En molts casos, l'estructura reproductora és el bolet, formada per un peu i un barret, en el qual es troben les làmines on es generen les espores.

Observa l'esquema del fong i explica com es reprodueix.

3.2 Els tipus de fongs

Hi ha moltes varietats de fongs, com, per exemple:

Fongs que formen bolets. Són fongs pluricel·lulars que creixen als boscos, com el rovelló, la llenega i la gírgola.
Floridures. Són fongs pluricel·lulars que creixen en aliments com la fruita i el pa
Llevats. Són fongs unicel·lulars.

3.3 Els fongs, les persones i el medi

Encara que alguns fongs causen malalties, en general són organismes beneficiosos.

Formen l'humus del sòl, del qual es nodreixen les plantes.
Alguns, com les tòfones i els ceps, són molt preuats en la gastronomia.
D'algunes floridures s'extreuen antibiòtics, com ara la penicil·lina.
Els llevats s'usen per obtenir vi i cervesa.
Els líquens s'empren com a indicadors de la contaminació, ja que la seva presència en una zona indica que està poc contaminada.

2.12 Dedueix-ho. Un liquen és una simbiosi entre una alga i un fong. Explica què obtenen l'alga i el fong de la seva relació simbiòtica.

2.13 Cerca informació sobre tres bolets comestibles i fes-ne una fitxa en cada cas. Indica-hi el seu aspecte extern i on solen créixer.

2.14Els fongs unicel·lulars es reprodueixen per gemmació, que consisteix en la formació de dues cèl·lules filla, una de les quals es desenvolupa com una gemma damunt l'altra. Mira de reconstruir el procés de gemmació en un llevat fent un dibuix de cada etapa.

Observem algues unicel·lulars i protozous

La mostra

Recull aigua estancada. Si no en tens al teu abast, segueix els passos següents:

1. Surt a passejar i recull fullam i una mica de terra d'una zona amb vegetació. Posa'n una mica al pot de boca ampla.

2. Cobreix les restes amb aigua mineral i no tapis el pot.

3. Al cap d'uns dies, si el pot és en un lloc càlid, l'aigua serà plena de protozous i si, a més a més, li toca la llum, s'omplirà d'algues unicel·lulars que faran que l'aigua sigui de color verd.

Observació dels organismes

1. Amb l'ajuda d'un comptagotes agafa una gota del pot, diposita-la damunt un portaobjectes i cobreix-la amb un cobreobjectes.

2. Situa el portaobjectes al microscopi i fes-ne observacions emprant objectius diferents.

3. Dibuixa i anota tot el que hi vegis. Pots usar una guia per tractar d'identificar alguns dels organismes microscòpics que hi observis.

Protozous i algues unicel·lulars freqüents


Protozou: Vorticella	Alga: Spirulina	Protozou: Paramecium

Activitat

1.Observa la fitxa de la dreta i usa-la com a model per elaborar fitxes dels protozous i de les algues que observis en les teves mostres. 2. A més a més de protozous i algues unicel·lulars, segurament hi has pogut observar altres organismes considerablement més petits, la majoria movent-se tota l'estona. Aquests organismes diminuts són l'aliment de molts protozous. Explica de quins organismes es tracta i a quin regne pertanyen. 3. També hi observaràs altres organismes molt més grossos que els protozous; es tracta d'animals microscòpics. Informa-te'n i fes un dibuix d'alguns dels que hagis vist. Elabora les normes d'ús del microscopi La feina al laboratori requereix el coneixement d'una sèrie de normes d'ús o de comportament, a fi d'evitar possibles accidents. Les normes que et proporcionem a la dreta es troben al laboratori d'un institut. Llegeix-les atentament.

A més a més de les normes bàsiques per treballar en un laboratori, n'hi ha d'altres per al maneig específic de certs materials i equips, com per exemple, el microscopi. Aquest aparell és especialment delicat i, per això mateix, necessita una atenció especial. Investiga les normes bàsiques del maneig del microscopi i elabora'n una fitxa per penjar-la al teu laboratori. Aquestes normes haurien de donar resposta a les qüestions següents:

Com ha de ser la zona de treball on s'ubica el microscopi?

Com hem d'usar els cargols giratoris del microscopi?

Quines atencions hem de prestar a les lents?

Com hem de netejar el microscopi quan s'usa l'oli d'immersió?

Com hem de deixar el microscopi després d'emprar-lo?

Organitza les teves idees

Còpia l'esquema en el teu quadern i omple els espais indicats amb lletres. Després, amplia'n les branques:

Fes un resum

Elabora un resum de la unitat seguint aquest guió:

Descriu les funcions vitals dels bacteris: com es nodreixen, com es relacionen i com es reprodueixen.
Cita els diferents tipus de bacteris segons la forma que tenen.
Proposa dos exemples de beneficis i dos exemples de perjudicis causats pels bacteris.
Descriu les funcions vitals dels protozous.
Esmenta alguns beneficis i alguns perjudicis causats pels protozous.
Descriu les funcions vitals de les algues.
Anomena alguns efectes beneficiosos que tenen les algues per a l'ésser humà.
Descriu les funcions vitals dels fongs.
Explica quins tipus de fongs existeixen.
Cita alguns dels beneficis que l'ésser humà obté dels fongs i anomena alguns perjudicis que ocasionen.

Interpreta imatges

Escriu el nom de les estructures assenyalades:

1

2

3

Descriu quin tipus d'estructures tenen per desplaçar-se els protozous de les fotografies:

Explica quin ésser viu observes a la imatge següent. Justifica la teva conclusió.

Aplica-ho

Relaciona els termes de les dues columnes:

a) Ameba b) Espiroqueta c) Algues d) Parameci e) Floridures

1. Moneres 2. Cilis 3. Pseudòpodes 4. Antibiòtic 5. Marrons, verdes i vermelles

Indica els beneficis que obtenim dels éssers vius següents:

Ésser viu	Beneficis
Rovellons
Bacteris intestinals
Llevats
Algues

Raona si aquestes frases són certes o falses:

Els fongs són heteròtrofs i el seu cos està format per filaments, anomenats espores.

Un liquen és una relació de simbiosi entre una alga i un fong.

Les floridures són fongs unicel·lulars que creixen en aliments com la fruita i el pa.

Tots els components del regne dels protists són unicel·lulars.

Les algues es reprodueixen només mitjançant reproducció asexual per fragmentació.

Les algues vermelles no tenen clorofil·la.

Avança

Els líquens s'utilitzen com a indicadors de la contaminació, ja que són molt sensibles a alguns contaminants, com els gasos que emeten els cotxes. Quan el nivell de contaminació és elevat, la quantitat de líquens que hi ha en les escorces dels arbres o damunt de les roques d'una zona disminueix. Observa el gràfic de la columna de la dreta. S'hi han representat els metres quadrats de superfície dels troncs dels arbres que està coberta per líquens, abans i després de construir una carretera.

En quina zona hi havia més cobertura de líquens abans de la construcció de la carretera?

Indica quin canvi aprecies en cadascuna de les zones (A, B i C).

Quina creus que és la causa dels canvis que s'han produït a les zones A, B i C?

Una de les descobertes més importants de la medicina va ser la dels antibiòtics. El més curiós és que el primer antibiòtic el va descobrir, per casualitat, l'escocès Alexander Fleming, quan va observar que, en una de les seves plaques de cultius de bacteris perillosos, hi havia crescut per accident una floridura comuna anomenada Penicillium. A la fotografia pots veure la placa.

Segons la informació de la imatge, raona per què Fleming va deduir que en la floridura hi havia una substància que impedia el creixement dels bacteris.

En grups, feu una llista dels casos en què tu i la resta dels alumnes de la classe hàgiu pres antibiòtics alguna vegada.

Cerca informació sobre Fleming i escriu-ne una breu biografia.

you have completed the lesson!

Below is the time you have spent on the activity and the score you obtained.

Time spent

Score

How can we help you?

Couldn't find what you were looking for?

Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app: