Components de les cèl·lules eucariotes
Totes les cèl·lules es caracteritzen per presentar tres estructures principals: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic.
La bomba sodi-potassi és un exemple de com es duu a terme el transport actiu en les membranes cel·lulars. En aquest enllaç pots veure com actua:
bit.ly/Bomba_sodio_potasio
Membrana plasmàtica
La membrana plasmàtica és una estructura que envolta la cèl·lula separant-la químicament i físicament del medi extracel·lular. Està formada per una bicapa de lípids semipermeable que aïlla selectivament la cèl·lula en permetre únicament el pas de determinades molècules. Aquesta característica fa que la membrana plasmàtica estigui íntimament relacionada amb el transport de substàncies en la cèl·lula.
Citoplasma i orgànuls cel·lulars
El citoplasma envolta el nucli i està delimitat per la membrana plasmàtica. Està compost per una substància gelatinosa anomenada hialoplasma, formada principalment per aigua i proteïnes. S'hi troben immergits els orgànuls i és on tenen lloc moltes reaccions metabòliques.
Els orgànuls són unes estructures amb una forma i una funció característiques.
Nucli
El nucli és una estructura exclusiva de les cèl·lules eucariotes; està format per un embolcall, el nucleoplasma i per fibres de cromatina.
L'ADN conté la informació necessària per dirigir la maquinària cel·lular. Aquesta molècula presenta diferents graus de condensació. De fet, apareix pràcticament en tot moment unida a histones, unes proteïnes que permeten un nivell més alt d'empaquetament:
Els cromosomes únicament apareixen en el moment de la divisió cel·lular, una vegada que l'ADN s'ha duplicat. Tots ells presenten estructures comunes:
Segons la ubicació del centròmer, es distingeixen quatre tipus de cromosomes:
En cada divisió es perden petits fragments de l'ADN telomèric. Aquesta pèrdua d'informació està directament relacionada amb l'envelliment.
El Cabimer (Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa) està duent a terme un estudi amb cèl·lules mare que permeti predir i anticipar el desenvolupament de malalties pròpies de l'envelliment.
Al conjunt de cromosomes d'un individu ordenats d'acord amb les seves característiques morfològiques se'l denomina cariotip. Aquestes característiques es basen en la longitud del cromosoma, la posició del centròmer i el bandatge que presenti. En el cariotip d'una cèl·lula es distingeixen dues classes de cromosomes:
En l'ésser humà hi ha 23 parelles de cromosomes, de les quals 22 són autosomes i una és la parella d'heterocromosomes o cromosomes sexuals.
En funció del nombre de cromosomes que presentin, les cèl·lules es divideixen en haploides o diploides:
- Haploides. Són aquelles cèl·lules que presenten un únic joc de cromosomes. Els gàmetes, és a dir, els òvuls i els espermatozoides, són haploides.
- Diploides. Són aquelles cèl·lules que presenten dos jocs de cada cromosoma, un corresponent al pare i un altre corresponent a la mare. Als cromosomes de la mateixa parella se'ls denomina homòlegs.
- Per què creus que és necessari que l'ADN de les cèl·lules estigui tan condensat?
- Quina diries que és la principal funció del nucli?
- Observa el cariotip que apareix en el marge. Correspon a un ésser humà que presenta una anomalia. Respon a les següents preguntes:
- On es localitza l'anomalia? Per què?
- Investiga quines conseqüències té en l'ésser humà aquesta anomalia.
