La categoria dels noms
1. Definició i funció del nom
2. Classes de noms
3. La forma dels noms: el gènere i el nombre
4. Noms de persones i animals
5. Noms de coses
6. Noms que es diferencien pel gènere
1. Definició i funció del nom
Quan ens comuniquem, necessitem donar nom a les coses que veiem o imaginem, i així ens hi podem referir. L'escriptor Albert Sánchez Piñol, per exemple, ha hagut de buscar un seguit de noms per poder narrar la vida d'una zebra a la sabana un dia qualsevol.
La lliçó li salva la vida. D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema. En el moment d'agafar impuls per al gran salt, la bèstia trepitja una branqueta. Amb el petit espetec n'hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi.
De tant en tant, el nucli del SN té com a complements uns altres noms que s'hi adjunten i s'hi subordinen per mitjà d'una preposició. Per exemple:
- uns matolls de color crema
- una massa de músculs i tendons, urpes i ullals
El nom és una paraula que serveix per designar una persona (Albert), un animal (zebra), una cosa concreta (ullal) o una cosa abstracta (instint).
El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN). Dins d'aquest conjunt, el nom és la paraula imprescindible i la més important; els altres elements, quan l'acompanyen, fan d'especificadors (els que van al davant) i de complements del nom (els que van al darrere). Fixa-t'hi:
2. Classes de noms
D'acord amb allò que designen, els noms s'agrupen en diferents classes.
La primera lletra dels noms propis s'escriu amb majúscula: Albert Sánchez Piñol, Àfrica, Kènia. Però s'escriuen amb minúscula els articles, les preposicions i les conjuncions que de vegades formen part dels noms propis: el Delta de l'Ebre, Vilanova i la Geltrú, la Pobla de Segur.
No s'escriuen amb majúscula els dies de la setmana, els mesos de l'any i els punts cardinals: el 24 de desembre, el sol es pon per l'oest. En canvi, escriurem els punts cardinals amb majúscula si formen part d'un topònim: l'Oest americà, Àfrica del Sud, l'Europa de l'Est.
3. La forma dels noms: el gènere i el nombre
El morfema bàsic d'una paraula s'anomena arrel (teul- és l'arrel de teula). Els morfemes adjunts poden ser derivatius (formen paraules noves: teula à teulada) o flexius (expressen propietats gramaticals: teula à teules).
Els morfemes flexius dels noms expressen el gènere (mestre/mestra) i el nombre (paretØ/parets). Els morfemes flexius dels verbs expressen la persona i el nombre (parlo/parles/parlen), el temps (dormo/dormiré/dormia) i el mode (perdo/perdi/perdent/perdut). El conjunt de morfemes flexius d'una paraula s'anomena desinència.
El nom és una paraula variable perquè la gran majoria de noms varien en nombre: tenen una forma per al singular (lliçó, matoll, zebra) i una altra per al plural (lliçons, matolls, zebres). N'hi ha uns quants que també varien en gènere: tenen quatre formes, dues per al singular (lleó, lleona) i dues per al plural (lleons, lleones).
En gramàtica, el gènere pot ser masculí o femení, i el nombre pot ser singular o plural. El gènere i el nombre s’assenyalen per mitjà de diferents marques flexives o terminacions que estudiarem a continuació. Els diccionaris ens indiquen el gènere dels noms amb l'abreviatura que apareix al darrere del mot d'entrada: m (nom masculí), f (nom femení). Fixa-t’hi:
| ullal m. Dent que té una forma punxeguda i que està situada entre les incisives i les premolars. |
urpa f. Ungla llarga, corbada i punxeguda, com les que tenen els gats. |
4. Noms de persones i animals
Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.
| Nom |
Significat |
Arrel
(part fixa)
|
Terminacions
(part variable) |
Gènere i nombre |
| gat |
un gat de sexe masculí |
gat- |
- |
masculí singular |
| gata |
un gat de sexe femení |
gat- |
-a |
femení singular |
| gats |
més d'un gat de sexe masculí |
gat- |
-s |
masculí plural |
| gates |
més d'un gat de sexe femení |
gat- |
-es |
femení plural |
Alguns noms, en canviar de gènere, experimenten petites variacions en l'arrel (1, 2), substitucions de vocals (3), addicions d'altres marques de gènere (4) o adopten paraules diferents (5). Ara bé, hi ha alguns noms que són invariables pel que fa al gènere (6).
| 1. Variació de consonants |
| p / b |
llop |
lloba |
llops |
llobes |
| t / d |
nebot |
neboda |
nebots |
nebodes |
| c / g |
amic |
amiga |
amics |
amigues |
| u / v |
esclau |
esclava |
esclaus |
esclaves |
|
2. Addició de -n-
|
| à / n |
germà |
germana |
germans |
germanes |
| í / n |
cosí |
cosina |
cosins |
cosines |
| ó / n |
lleó |
lleona |
lleons |
lleones |
| 3. Substitució de vocals |
| e / a |
mestre |
mestra |
mestres |
mestres |
| o / a |
pallasso |
pallassa |
pallassos |
pallasses |
| monjo |
monja |
monjos |
monges |
| 4. Addició de marques especials |
| e / essa |
alcalde |
alcaldessa |
alcaldes |
alcaldesses |
| comte |
comtessa |
comtes |
comtesses |
| ina |
gall |
gallina |
galls |
gallines |
| heroi |
heroïna |
herois |
heroïnes |
| ot / a |
bruixot |
bruixa |
bruixots |
bruixes |
| ninot |
nina |
ninots |
nines |
| tor / triu |
actor |
actriu |
actors |
actrius |
| leg / loga |
psicòleg |
psicòloga |
psicòlegs |
psicòlogues |
| geòleg |
geòloga |
geòlegs |
geòlogues |
| 5. Paraules diferents |
| Persones |
Animals |
| Masculí |
Femení |
Masculí |
Femení |
| l'amo |
la mestressa |
l'ase (o ruc) |
la somera |
| el gendre |
la nora (o jove) |
el boc |
la cabra |
| l'hereu |
la pubilla |
el cavall |
l'euga |
| el marit |
la muller |
el marrà |
l'ovella |
| l'oncle |
la tia |
el porc |
la truja |
| el padrastre |
la madrastra |
el bou (o toro) |
la vaca |
| 6. Gènere invariable |
| el cantant |
la cantant |
| el captaire |
la captaire |
| un escombriaire |
una escombriaire |
| un espia |
una espia |
| un artista |
una artista |
| el pianista |
la pianista |
| un vianant |
una vianant |
| el conserge |
la conserge |
| el gerent |
la gerent |
En els noms d'animals que tenen una sola forma per designar els dos sexes de l'espècie, la distinció es fa amb l'aposició de les paraules mascle o femella: una gasela mascle / una gasela femella.
19.45.54.jpg?idcurso=381371)
5. Noms de coses
Els noms de coses tenen un sol gènere, cosa que depèn de la tradició. Així doncs, considerem que el sol és un nom masculí i que, en canvi, la lluna és un nom femení perquè des d'antic ho diem així. Com pots veure, podem reconèixer fàcilment el gènere d'aquests noms gràcies a l'article que els precedeix.
| Noms masculins |
Noms femenins |
| Cal utilitzar-los amb els articles el o un |
Cal utilitzar-los amb els articles la o una |
un avantatge
els afores
el compte
el costum
el deute |
el dubte
el front
el lleixiu
el pendent
el senyal |
una allau
una anàlisi
la dent
la calor
una olor |
la xocolata
la suor
la resplendor
la resta
les postres |
Hi ha alguns noms que són invariables pel que fa al nombre:
| Nombre invariable |
| un llapis |
dos llapis |
| un atles |
dos atles |
| un focus |
dos focus |
| un globus |
dos globus |
| un tipus |
dos tipus |
| el dilluns |
els dilluns |
| el temps |
els temps |
Hi ha noms que només utilitzem en plural: els sostenidors, els calçotets, les tisores, les golfes, les postres, les escombraries
...
6. Noms que es diferencien pel gènere
Hi ha uns quants noms que només es diferencien pel gènere. Vet-ne aquí uns quants:
| el canal ' via d'aigua' |
El canal agafa l'aigua del riu i la porta als camps de conreu. |
la canal 'conducte, canonada' |
La canal recull l'aigua de la pluja de la teulada. |
| el clau (que es clava) |
Clava les dues fustes amb un clau llarg. |
la clau (que obre i tanca un pany) |
No han aconseguit trobar la clau de la porta. |
|
el fi 'objectiu, finalitat'
|
No entenc quin és el fi que es proposa. |
la fi 'acabament'
|
L'àrbitre ha xiulat la fi del partit. |
|
el llum ' estri, aparell'
|
El llum de la cuina fa pampallugues. |
la llum ' claror, electricitat'
|
Obre la finestra perquè entri la llum. |
|
el pols 'batec'
|
Pren-li el pols, que el cor li batega molt de pressa. |
la pols 'partícules diminutes' |
Treu la pols dels mobles amb un plomall. |
|
el pudor 'modèstia, vergonya'
|
Cal respectar el pudor de la gent. |
la pudor 'mala olor'
|
No puc aguantar la pudor tan forta que fa. |
|
el son ' acte de dormir'
|
Aquesta nit m'ha costat agafar el son. |
la son 'ganes de dormir' |
Fins que no dormis deu hores, no et passarà la son. |
|
el terra 'superfície, sòl'
|
Ves amb compte que el terra rellisca molt. |
la terra 'part sòlida del planeta'
|
La terra ben regada és fèrtil i dona molt bones collites. |
|
el full 'tros de paper'
|
Has d'escriure en el full blanc. |
la fulla 'part de les plantes' |
La fulla d'aquests arbres és perenne. |
|
un ordre 'contrari de desordre'
|
Hi havia un ordre meticulós. |
una ordre 'manament'
|
Era una ordre de desnonament. |
Hi ha algunes parelles de noms que només es diferencien pel gènere (l’un és masculí i l’altre femení). El nom femení sol designar un objecte de mida superior (cistell / cistella, ganivet / ganiveta, plat / plata, roc / roca, hort /horta) o bé d'un ús diferenciat (anell / anella, crit / crida, gerro / gerra, tint / tinta).
