Coneixement de la llengua

Índex

LÈXIC I SEMÀNTICA

Els elements que formen les paraules

GRAMÀTICA

La categoria dels noms

ORTOGRAFIA

Signes de puntuació (II)

TEMPS VERBALS

L’imperfet d’indicatiu

Els elements que formen les paraules

Guió

1. Famílies de paraules
2. El morfema lèxic
3. Els morfemes derivatius
4. Els morfemes flexius
5. Les paraules compostes

Les paraules tenen una estructura interna en la qual podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes. Per exemple, la paraula carnisseres es pot descompondre fàcilment en tres unitats:

carn	-isser-	-es
' aliment' que obtenim dels animals	'professional'	gènere femení i nombre plural
morfema lèxic (base lèxica o arrel)	morfema derivatiu (afix)	morfema flexiu (marca flexiva, terminació o desinència)

Podem dir, doncs, que les paraules són conjunts de morfemes, cadascun dels quals aporta una unitat mínima de significació.

Com ja hem vist en el quadre anterior, els morfemes es poden classificar segons els tres tipus següents: morfema lèxic, morfema derivatiu i morfema flexiu.

Morfema lèxic	Constitueix l'arrel de la paraula i aporta el significat bàsic (carn).
Morfema derivatiu	Serveix per formar una paraula derivada: a partir de carn, amb un morfema derivatiu (l'afix -isser-), podem formar una paraula nova: carnisser.
Morfema flexiu	Marca el gènere i el nombre: la terminació -es de carnisseres indica gènere femení i nombre plural.

La morfologia és la branca de la gramàtica que estudia l'estructura interna de les paraules, és a dir, els morfemes (els elements que formen les paraules).

1. Famílies de paraules

La paraula primitiva de *tauleta* és taula, i
el morfema de les dues paraules és *taul-*.

Les paraules que comparteixen un mateix morfema lèxic formen una família de paraules. Així, per exemple, les paraules clar, claror, claredat, aclarir, clariana i clarificar formen una família de paraules perquè totes tenen el morfema lèxic clar. I taula, taulell, entaular, tauleta, tauler i tauló formen una altra família de paraules perquè totes tenen el morfema lèxic taul-.

Com pots veure en l'últim exemple, el morfema lèxic (taul-) no sempre coincideix amb la forma completa de la paraula primitiva (taula), ja que el morfema lèxic és la part que resta de la paraula primitiva un cop n'hem tret el morfema flexiu. Així direm: la paraula primitiva de tauleta és taula, i el morfema lèxic de les dues paraules és taul-.

2. El morfema lèxic

Sovint diem que el morfema lèxic és la part fixa o invariable de la paraula. Tanmateix, si analitzem diverses famílies de paraules, observarem que alguns morfemes lèxics experimenten petites variacions. Fixa't en els casos següents:

Morfema lèxic (arrel)	Família de paraules (observa els canvis que es produeixen en l’arrel)
amic-	amic, amical, amigable
blav-	blau, blauet, blavor
pa(n)-	pa, panet, panera
boj-	boig, bogeria, embogir

3. Els morfemes derivatius

Els morfemes derivatius (anomenats també afixos), que serveixen per formar paraules derivades, es poden classificar en dos grups: els prefixos i els sufixos.

Els prefixos són els morfemes derivatius que es col·loquen davant del morfema lèxic. és a dir, al davant de l'arrel. Per exemple: descontent, infeliç, exportar, besnet, recaure.
Els sufixos són els morfemes derivatius que es col·loquen darrere del morfema lèxic, és a dir, al darrera de l'arrel. Per exemple: muntanyenc, fregall, duríssim, xerraire, pinassa.

4. Els morfemes flexius

Els morfemes flexius (dits també marques flexives o terminacions) indiquen el gènere i el nombre dels noms, dels adjectius i dels determinants (l’absència de morfema flexiu sol assenyalar gènere masculí i nombre singular).

el meu gat negre	sintagma de gènere masculí i nombre singular
la meva gata negra	sintagma de gènere femení i nombre singular
els meus gats negres	sintagma de gènere masculí i nombre plural
les meves gates negres	sintagma de gènere femení i nombre plural

En els verbs, els morfemes flexius (també anomenats desinències) indiquen la persona, el nombre i el temps verbal. Per exemple: el morfema flexiu -essis de cantessis indica 2a persona del singular de l'imperfet de subjuntiu; el morfema flexiu -iran de dormiran indica 3a persona del plural del futur.

5. Les paraules compostes

*Paraigua* és una paraula composta formada
per dos mots simples: *para* i *aigua*.
El plural es forma a partir de la segona
paraula: *paraigües*.

Hi ha algunes paraules que són formades per dues paraules simples. Per exemple: celobert (cel + obert), paraigua (para + aigua), filferro (fil + ferro), compravenda (compra + venda). Aquestes paraules s'anomenen paraules compostes.

Algunes paraules compostes s'escriuen amb un guionet entre els dos elements. Per exemple: penya-segat (perquè el segon element comença amb s), busca-raons (perquè el segon element comença amb r), para-xocs (perquè el segon element comença amb x), pit-roig (per evitar una mala lectura), sud-oest (perquè hem de separar els punts cardinals), trenta-dos, vint-i-vuit (perquè hem de separar les desenes de les unitats), etc.

Hi ha paraules compostes que s'han format a partir d'elements de les llengües clàssiques (el grec i el llatí). Per exemple:

Paraigua és una paraula composta formada per dos mots simples: para i aigua. El plural es forma a partir de la segona paraula: paraigües.

biblioteca	biblio (llibres) + teca (dipòsit)
cardiograma	cardio (cor) + grama (descripció)
criptograma	cripto (amagada) + grama (lletra)
xenofòbia	xeno (estranger) + fòbia (que té aversió)
oftalmologia	oftalmo (ull) + logia (saber, ciència)
geografia	geo (terra) + grafia (descripció)

ACTIVITATS. LÈXIC I SEMÀNTICA

Famílies de paraules

2.23. Sovint les paraules derivades no pertanyen a la mateixa categoria lèxica que la paraula primitiva. Seguint el model de l'exemple, digues la categoria de les paraules següents: breu (adjectiu) → brevetat (nom), abreujar (verb), breument (adverbi)

alegre
- alegria
- alegrar
- alegrement
segur
- assegurança
- assegurar
- segurament
fred
- refredar
- fredolic
- fredament
tendre
- tendrament
- tendresa
- entendrir
modern
- modernament
- modernisme
- modernitzar

El morfema lèxic

2.24. Digues quins són els cinc morfemes lèxics (arrels) de les famílies de l'activitat anterior.

Els morfemes derivatius

2.25. Subratlla els morfemes derivatius de les paraules següents i digues quin significat aporta cadascun a la paraula primitiva. Per exemple: plugim (pluja molt fina)

Els morfemes flexius

2.26. Digues què expressen els morfemes flexius de les paraules següents. Per exemple: cantaven (3a pers. plur. imperfet indicatiu); junts (masc. plur.)

La categoria dels noms

Guió

1. Definició i funció del nom
2. Classes de noms
3. La forma dels noms: el gènere i el nombre
4. Noms de persones i animals
5. Noms de coses
6. Noms que es diferencien pel gènere

1. Definició i funció del nom

Quan ens comuniquem, necessitem donar nom a les coses que veiem o imaginem, i així ens hi podem referir. L'escriptor Albert Sánchez Piñol, per exemple, ha hagut de buscar un seguit de noms per poder narrar la vida d'una zebra a la sabana un dia qualsevol.

La lliçó li salva la vida. D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema. En el moment d'agafar impuls per al gran salt, la bèstia trepitja una branqueta. Amb el petit espetec n'hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi.

RECORDA

De tant en tant, el nucli del SN té com a complements uns altres noms que s'hi adjunten i s'hi subordinen per mitjà d'una preposició. Per exemple:

uns matolls de color crema
una massa de músculs i tendons, urpes i ullals

El nom és una paraula que serveix per designar una persona (Albert), un animal (zebra), una cosa concreta (ullal) o una cosa abstracta (instint).

El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN). Dins d'aquest conjunt, el nom és la paraula imprescindible i la més important; els altres elements, quan l'acompanyen, fan d'especificadors (els que van al davant) i de complements del nom (els que van al darrere). Fixa-t'hi:

2. Classes de noms

D'acord amb allò que designen, els noms s'agrupen en diferents classes.

La primera lletra dels noms propis s'escriu amb majúscula: Albert Sánchez Piñol, Àfrica, Kènia. Però s'escriuen amb minúscula els articles, les preposicions i les conjuncions que de vegades formen part dels noms propis: el Delta de l'Ebre, Vilanova i la Geltrú, la Pobla de Segur.

No s'escriuen amb majúscula els dies de la setmana, els mesos de l'any i els punts cardinals: el 24 de desembre, el sol es pon per l'oest. En canvi, escriurem els punts cardinals amb majúscula si formen part d'un topònim: l'Oest americà, Àfrica del Sud, l'Europa de l'Est.

3. La forma dels noms: el gènere i el nombre

El morfema bàsic d'una paraula s'anomena arrel (teul- és l'arrel de teula). Els morfemes adjunts poden ser derivatius (formen paraules noves: teula à teulada) o flexius (expressen propietats gramaticals: teula à teules).

Els morfemes flexius dels noms expressen el gènere (mestre/mestra) i el nombre (paretØ/parets). Els morfemes flexius dels verbs expressen la persona i el nombre (parlo/parles/parlen), el temps (dormo/dormiré/dormia) i el mode (perdo/perdi/perdent/perdut). El conjunt de morfemes flexius d'una paraula s'anomena desinència.

El nom és una paraula variable perquè la gran majoria de noms varien en nombre: tenen una forma per al singular (lliçó, matoll, zebra) i una altra per al plural (lliçons, matolls, zebres). N'hi ha uns quants que també varien en gènere: tenen quatre formes, dues per al singular (lleó, lleona) i dues per al plural (lleons, lleones).

En gramàtica, el gènere pot ser masculí o femení, i el nombre pot ser singular o plural. El gènere i el nombre s’assenyalen per mitjà de diferents marques flexives o terminacions que estudiarem a continuació. Els diccionaris ens indiquen el gènere dels noms amb l'abreviatura que apareix al darrere del mot d'entrada: m (nom masculí), f (nom femení). Fixa-t’hi:

ullal m. Dent que té una forma punxeguda i que està situada entre les incisives i les premolars.

urpa f. Ungla llarga, corbada i punxeguda, com les que tenen els gats.

4. Noms de persones i animals

Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.

Nom	Significat	Arrel (part fixa)	Terminacions (part variable)	Gènere i nombre
gat	un gat de sexe masculí	gat-	-	masculí singular
gata	un gat de sexe femení	gat-	-a	femení singular
gats	més d'un gat de sexe masculí	gat-	-s	masculí plural
gates	més d'un gat de sexe femení	gat-	-es	femení plural

Alguns noms, en canviar de gènere, experimenten petites variacions en l'arrel (1, 2), substitucions de vocals (3), addicions d'altres marques de gènere (4) o adopten paraules diferents (5). Ara bé, hi ha alguns noms que són invariables pel que fa al gènere (6).

1. Variació de consonants
p / b	llop	lloba	llops	llobes
t / d	nebot	neboda	nebots	nebodes
c / g	amic	amiga	amics	amigues
u / v	esclau	esclava	esclaus	esclaves

2. Addició de -n-
à / n	germà	germana	germans	germanes
í / n	cosí	cosina	cosins	cosines
ó / n	lleó	lleona	lleons	lleones

3. Substitució de vocals
e / a	mestre	mestra	mestres	mestres
o / a	pallasso	pallassa	pallassos	pallasses
o / a	monjo	monja	monjos	monges

4. Addició de marques especials
e / essa	alcalde	alcaldessa	alcaldes	alcaldesses
e / essa	comte	comtessa	comtes	comtesses
ina	gall	gallina	galls	gallines
ina	heroi	heroïna	herois	heroïnes
ot / a	bruixot	bruixa	bruixots	bruixes
ot / a	ninot	nina	ninots	nines
tor / triu	actor	actriu	actors	actrius
leg / loga	psicòleg	psicòloga	psicòlegs	psicòlogues
leg / loga	geòleg	geòloga	geòlegs	geòlogues

5. Paraules diferents
Persones		Animals
Masculí	Femení	Masculí	Femení
l'amo	la mestressa	l'ase (o ruc)	la somera
el gendre	la nora (o jove)	el boc	la cabra
l'hereu	la pubilla	el cavall	l'euga
el marit	la muller	el marrà	l'ovella
l'oncle	la tia	el porc	la truja
el padrastre	la madrastra	el bou (o toro)	la vaca

6. Gènere invariable
el cantant	la cantant
el captaire	la captaire
un escombriaire	una escombriaire
un espia	una espia
un artista	una artista
el pianista	la pianista
un vianant	una vianant
el conserge	la conserge
el gerent	la gerent

En els noms d'animals que tenen una sola forma per designar els dos sexes de l'espècie, la distinció es fa amb l'aposició de les paraules mascle o femella: una gasela mascle / una gasela femella.

5. Noms de coses

Els noms de coses tenen un sol gènere, cosa que depèn de la tradició. Així doncs, considerem que el sol és un nom masculí i que, en canvi, la lluna és un nom femení perquè des d'antic ho diem així. Com pots veure, podem reconèixer fàcilment el gènere d'aquests noms gràcies a l'article que els precedeix.

Noms masculins		Noms femenins
Cal utilitzar-los amb els articles el o un		Cal utilitzar-los amb els articles la o una
un avantatge els afores el compte el costum el deute	el dubte el front el lleixiu el pendent el senyal	una allau una anàlisi la dent la calor una olor	la xocolata la suor la resplendor la resta les postres

Hi ha alguns noms que són invariables pel que fa al nombre:

Nombre invariable
un llapis	dos llapis
un atles	dos atles
un focus	dos focus
un globus	dos globus
un tipus	dos tipus
el dilluns	els dilluns
el temps	els temps

Hi ha noms que només utilitzem en plural: els sostenidors, els calçotets, les tisores, les golfes, les postres, les escombraries...

6. Noms que es diferencien pel gènere

Hi ha uns quants noms que només es diferencien pel gènere. Vet-ne aquí uns quants:

el canal ' via d'aigua'	El canal agafa l'aigua del riu i la porta als camps de conreu.	la canal 'conducte, canonada'	La canal recull l'aigua de la pluja de la teulada.
el clau (que es clava)	Clava les dues fustes amb un clau llarg.	la clau (que obre i tanca un pany)	No han aconseguit trobar la clau de la porta.
el fi 'objectiu, finalitat'	No entenc quin és el fi que es proposa.	la fi 'acabament'	L'àrbitre ha xiulat la fi del partit.
el llum ' estri, aparell'	El llum* de la cuina fa pampallugues.*	la llum ' claror, electricitat'	Obre la finestra perquè entri la llum.
el pols 'batec'	Pren-li el pols, que el cor li batega molt de pressa.	la pols 'partícules diminutes'	Treu la pols* dels mobles amb un plomall.*
el pudor 'modèstia, vergonya'	Cal respectar el pudor* de la gent.*	la pudor 'mala olor'	No puc aguantar la pudor* tan forta que fa.*
el son ' acte de dormir'	Aquesta nit m'ha costat agafar el son.	la son 'ganes de dormir'	Fins que no dormis deu hores, no et passarà la son.
el terra 'superfície, sòl'	Ves amb compte que el terra* rellisca molt.*	la terra 'part sòlida del planeta'	La terra* ben regada és fèrtil i dona molt bones collites.*
el full 'tros de paper'	Has d'escriure en el full* blanc.*	la fulla 'part de les plantes'	La fulla* d'aquests arbres és perenne.*
un ordre 'contrari de desordre'	Hi havia un ordre* meticulós.*	una ordre 'manament'	Era una* ordre de desnonament.*

Hi ha algunes parelles de noms que només es diferencien pel gènere (l’un és masculí i l’altre femení). El nom femení sol designar un objecte de mida superior (cistell / cistella, ganivet / ganiveta, plat / plata, roc / roca, hort /horta) o bé d'un ús diferenciat (anell / anella, crit / crida, gerro / gerra, tint / tinta).

ACTIVITATS. GRAMÀTICA

Definició, funció i classes de noms

2.30. Copia el text següent i subratlla'n els noms substantius. Tingues en compte que n'hi ha 16, incloent-hi els que es repeteixen. La lleona gruny de disgust, odia els espais trencats i verticals. I tanmateix no s'atura. Salta de pedra en pedra amb un estil de granota. Aquella mirada, obsessivament concentrada en la zebra, ara ha de dividir-se. Primer enfoca la pedra on vol anar a parar, calcula, salta, alça els ulls per localitzar la zebra i torna a buscar la superfície següent. La zebra topa amb un ramat de cabres africanes que s'esvaloten, fugen i la increpen.

2.31. Copia les frases següents, subratlla'n els noms i, després, classifica'ls en concrets (C) i abstractes (A). Tingues en compte que n'hi ha vuit de cada. Per exemple: La covardia (A) dels soldats (C) els va sorprendre molt.

La ignorància de la llei no excusa de complir-la.
Té una autèntica bogeria pel futbol.
La lleialtat del gos és molt estimada.
Aquí la puresa de l'aire no és gaire elevada.
L'avarícia va fer embogir aquell home.
Es necessita molta saviesa per educar els fills.
Els robatoris violents causen molta inquietud.

CONCRETS

ABSTRACTES

2.33. Digues si els noms propis de l'activitat anterior són topònims o antropònims. Justifica la resposta.

2.34. Respon negativament a les qüestions següents i, després, escriu si els noms subratllats són comptables o no comptables.

Que hi ha una mica d'oli al setrill? –No hi ha
d'oli al setrill.
Quants llibres hi ha al calaix? –Al calaix no hi ha
llibre.
Que tens algun dubte? –No tinc
.
Que té gaire paciència el pare? –El pare no té
, de paciència.

COMPTABLES

INCOMPTABLES

2.35. Defineix els noms col·lectius que hi ha a continuació. Per exemple: aviram: Conjunt d'aus de corral.

brancam: Conjunt de
d’un arbre.
jovenalla:
.
ferramenta:
d’eines o peces
.
ocellada: Multitud
, especialment d'
petits.
bestiar:
domèstiques.
professorat:
d’una escola.

2.36. Copia els fragments següents tot canviant la lletra minúscula inicial dels noms propis que hi apareixen per una de majúscula. Si mai aneu a olot (municipi i cap de la comarca de la garrotxa, a la vall alta del riu fluvià), no deixeu de visitar el museu comarcal de la garrotxa, on hi ha les famoses figures de terra cuita policromada de l'escultor ramon amadeu (1745-1821). El bisó americà és més gros i més pesant que el seu congènere europeu. Només la raça llanosa del nord-oest del canadà (amèrica del nord) és encara salvatge; la raça de les planes occidentals, que s'estenia des de la badia de hudson fins a mèxic i des del missouri fins a les muntanyes rocalloses, fou molt perseguida durant les primeres incursions dels europeus per les terres de l'oest nord-americà.

2.37. A partir de les informacions gramaticals d'aquestes entrades del diccionari, contesta les preguntes de més avall. escombriaire m. i f. Persona que té per ofici arreplegar les escombraries. compte m. El fet de comptar alguna cosa, el càlcul d’una quantitat. aprenent -a m. i f. Persona que aprèn algun ofici. xocolata f. Substància alimentosa feta amb cacau i sucre molts.

Quin nom és variable: té una forma per al masculí i una altra de diferent per al femení?

Quin nom és invariable: té la mateixa forma per al masculí i per al femení?

Quin nom només té gènere masculí?

Quin nom només té gènere femení?

El gènere dels noms

2.38. Troba les formes de gènere que falten i relaciona cada professió amb les condicions que cal tenir per exercir-la. Per exemple: diputat o diputada → Per ser diputat o diputada cal ser escollit per formar part d'un Parlament. Per ser ... ... o locutora / bibliotecari o ... / ... o ministra / monjo o ... / ... o artesana / ballarí o ... / ... o meteoròloga cal ... haver estudiat biblioteconomia / aprendre l'ofici de parlar per la ràdio o la televisió / saber fer objectes de forma manual / dedicar-se a l'estudi dels fenòmens atmosfèrics / estudiar dansa i saber ballar / deixar la família per dedicar-se a l'oració i al servei de Déu/ ser escollit o escollida per formar part d'un govern.

2.39. A partir de l'activitat anterior, forma el plural dels noms i construeix frases com la següent: Els diputats i les diputades han de ser escollits per formar part d'un Parlament.

2.40. Relaciona les definicions de l'esquerra amb els noms de la dreta i escriu les formes de gènere que hi falten. Finalment, escriu la frase resultant. Per exemple: jutge o jutgessa → De la persona que en un judici diu si l'acusat és culpable o innocent, se'n diu jutge o jutgessa. De la persona que… se’n diu… viu una temporada a casa d’una altra, sense pagar, … o hostessa representa personatges al teatre, al cinema, a la ràdio o a la televisió … o actriu fuig o que ha fugit, … o heroïna que fa pràctiques màgiques, biòleg o … que fa accions perilloses en favor dels altres, fugitiu o … que ha perdut el pare o la mare, o tots dos, … o bruixa estudia científicament els éssers vius, orfe o …

2.41. Escriu les dues formes del plural dels noms de l'activitat anterior en les frases següents, segons correspongui.

En un judici, els qui imposen un càstig als acusats o els deixen en llibertat són els
o les
.
Quan a l’escola es fa una obra de teatre, els alumnes que hi participen fan d’
i d’
.
Antigament, els qui feien d’endevins i de metges en les tribus primitives eren els
.
En molts contes de fades surten
dolentes que fan encanteris.
De vegades els personatges principals de les novel·les o pel·lícules s’anomenen
o
.
Els amics o les amigues que passen unes vacances a casa nostra són els nostres
o les nostres
.
De la institució que acollia els nens
i les nenes
, se’n deia orfenat.
Els qui es dediquen a estudiar els éssers vius s’anomenen
o
.

2.42. Escriu la forma masculina o la forma femenina dels sintagmes nominals següents, segons correspongui.

l'amo →	un cavall →
la tia →	una ovella →
la muller →	una vaca →
el pianista →	un ase →
l’hereu →	un homicida →
la madrastra →	una fabricant →
la cabra →	un conserge →

2.43. Escriu la forma del singular dels noms següents:

els desitjos →
els passejos →
els sortejos →
els tornejos →
els batejos →
els rajos →
els safarejos →
els assajos →

2.44. Escriu la forma que falta dels noms de la taula següent. Després, completa les frases de més avall amb la forma adequada d'aquests noms.

Noms variables		Noms invariables
Singular -u	Plural -us	Singular -us	Plural -us
una tribu	unes	un fetus	uns
un	uns ritus	un	uns focus
un individu	uns	un virus	uns
un	uns residus	un	uns globus

A Àfrica encara hi ha pobles organitzats en diferents
.
Un
és un punt on neix alguna cosa i des d’on s’escampa cap a diversos llocs.
Els pobles antics celebraven cerimònies religioses per afavorir la reproducció de les dones, de la terra o dels animals. Eren els
de fecunditat.
Un
és el cos d’una persona o d’alguns animals quan encara és dins el ventre de la mare.
Els
radioactius són substàncies que queden d’un material nuclear després d’haver-ne extret el profit desitjat.
Els
són agents infecciosos que transmeten malalties.

2.45. Tria el nom adequat (amb l'article definit o l'indefinit segons correspongui) per completar les frases següents:

hort / horta: A
de València hi ha molts tarongerars. / L'avi ens porta verdures de
.
anells / anelles: Es van intercanviar
de prometatge. / A la paret hi havia
que servien per lligar-hi els bestiar.
plat / plata: Amanirem
d'enciam per a tota la taula. / Per sopar, prepararem
combinat.
rocs / roques: En aquest indret hi abunden
calcàries. / Després de llaurar el camp, s'han de treure
que hagin sortit.
cistell / cistella: Si vols anar a buscar bolets, has d'agafar
. / Per Nadal sortegem
amb begudes, neules i torrons.
sac / saca:
de patates pesa 25 kg. / El patge dels Reis Mags duia les joguines en
molt gran.

Noms que es diferencien pel gènere

2.47. Completa les frases de sota amb el sintagma adequat, que has de triar entre els de la llista següent: el llum, l'àrbitre, la fi, la tauleta, els cotxes, tanta son, molta pols, unes tisores, la canal, el terra, el pols, un full, les escombraries, les golfes, molta pudor.

Quan toca el despertador, de seguida encenc
de
de nit.
no va xiular
del partit fins al minut 98.
Ahir vaig anar a dormir tard i avui m’arrossego de
que tinc.
Per aquest camí sense asfaltar
aixequen
.
Necessitem
de paper, un retolador fosforescent i
.
Has vist que hi ha goteres a
? A més a més, quan plou molt, l'aigua sobreïx de
de la teulada.
Ves a llençar
, que fan
.
Quan el cor batega més ràpid,
s’accelera.
Acaben de fregar
. Vigila, que pots relliscar!

Signes de puntuació (II)

Guió

1. Els usos de la coma
2. Casos en què no es posa la coma

1. Els usos de la coma

La coma és el signe de puntuació que indica una pausa menor; per tant, la seva funció és separar diversos elements que formen part d'una mateixa unitat oracional.

1. Vocatiu: nom o expressió amb què cridem l'atenció d'una persona

El nom o l'expressió que utilitzem per cridar l'atenció de la persona a la qual ens dirigim se separa de la resta d'oració amb una coma:

Sandra, em pots dir quin dia és avui?
Escolta, noi, a mi no em vinguis amb romanços!
Ets conscient del que has fet, Manel?

2. Sèrie d'elements homogenis: enumeració de diverses coses

Els elements de la mateixa categoria que formen una sèrie se separen amb una coma, excepte els dos últims si van coordinats per i o per o:

L'equip número 1 és format per la Sara, en Xavier i l'Andrea.
Heu de dur una carpeta, unes estisores, un regle i un bolígraf vermell.

3. Incís: explicació o aclariment intercalat enmig d'una oració

Les explicacions o aclariments que fem enmig del discurs s'escriuen entre comes i es pronuncien en un to de veu més baix:

El noi, trist i abatut, va reconèixer el seu error.
El ciríl·lic, l’alfabet que utilitzen les llengües eslaves, té 33 lletres.
Sòfocles, que és un dels grans dramaturgs grecs, va viure al segle v aC.

Alguns incisos s'escriuen entre parèntesis o entre guions. Per exemple:

L'ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar l'any 1945.
Vam pujar centenars d'esglaons –no sé pas quants– abans d'arribar a dalt.

4. Connectors textuals

:Els connectors textuals tenen una entonació independent dins de l'oració en què es troben adjuntats i, per tant, apareixen emmarcats per dues pauses que, en l'escriptura, es representen per signes de puntuació. Per exemple

Han acabat el pont nou; per tant, ja no haurem de passar pel pont vell.
Han acabat el pont nou i, per tant, ja no haurem de passar pel pont vell.
Els mariners van abandonar el vaixell; en canvi, el capità s'hi va quedar.
Els mariners van abandonar el vaixell; el capità, en canvi, s'hi va quedar.

5. Circumstancials

Els circumstancials que expressen el marc general de l'oració (ordre, moment, lloc, causa, condició, concessió, etc.) solen anar delimitats per una coma:

Abans de començar, deixeu-me que presenti els músics que m'acompanyen.
En aquesta situació, val més no arriscar-se.
En aquell moment, com que no veia ningú, vaig començar a cridar.
Jo, si fos de vosaltres, no ho faria.
El jutge ha decidit, tenint en compte els seus antecedents, condemnar-lo.

6. Coordinació d'oracions adversatives

Davant de les conjuncions adversatives però i sinó que se sol escriure una coma:

M'agradaria estudiar més i treure notes millors, però no sé com fer-ho.
L'estiu passat no van fer vacances, sinó que van treballar.

7. Element ja conegut que es presenta com a tema, al marge de l'oració

L'element que es presenta com a tema de l'oració i que es pronuncia de manera aïllada per una petita pausa sol anar separat de la resta de l'oració per una coma, tant si va al principi com si va al final:

En Ramon, fa més de mig any que no el veig.
Aquest jersei, no el fiquis mai a la rentadora.
Em va deixar a deure més de sis mil euros, aquell pocavergonya!
De tot això que ha passat, no crec que en sàpiguen res, els seus pares.

8. Verb sobreentès

En les oracions en què hi ha un verb sobreentès, se sol escriure una coma en el lloc que hauria d'ocupar:

La paraula veí s'escriu amb accent i la paraula veïna, amb dièresi.

2. Casos en què no es posa la coma

Ja hem dit que la coma indica una pausa menor; tanmateix, no totes les pauses que fem quan parlem o llegim s'han de representar amb una coma. Per exemple: sovint fem una petita pausa entre el subjecte i el verb de l'oració; malgrat això, en el lloc d'aquesta pausa no escriurem una coma. Fixa-t'hi:

Subjecte i verb de l'oració
No hem d'escriure una coma entre el subjecte i el verb de l'oració:
Oracions mal escrites	Oracions ben escrites
Les pluges de finals de tardor, van provocar inundacions en molts pobles de la costa. La desfilada de gegants i capgrossos, començarà a les dotze del migdia.	Les pluges de finals de tardor van provocar inundacions en molts pobles de la costa. La desfilada de gegants i capgrossos començarà a les dotze del migdia.
Tanmateix, convé recordar que entre el subjecte i el verb de l'oració hi pot haver un incís (una explicació o un aclariment), que va entre comes: Ramon Llull, que és el primer gran escriptor de la nostra literatura,* va escriure més de 250 obres.*

ACTIVITATS. ORTOGRAFIA

Els usos de la coma

2.48. Escriu una coma o dues en cadascuna de les oracions següents. Després, justifica les comes que hagis posat.

Ernest aquest acudit qui te l’ha explicat?
Tenim la casa plena de màquines: nevera rentavaixella assecadora…
Bram Stoker l’autor de la novel·la Dràcula era un gran aficionat al teatre.
El pont vell era molt estret i tenia a més a més el paviment molt deteriorat.
Si no pots arribar a l’hora telefona’m amb temps.
Va lluitar fins al final però no se’n va sortir.
Te'l pots baixar d'Internet aquest poema.
La paraula harmonia s’escriu amb hac i la paraula ermita sense.

2.49. Escriu les comes que calguin en cadascuna de les oracions següents. Justifica en cada cas l'ús de la coma.

A les meves amigues els agraden tots els esports: el futbol el bàsquet el voleibol...
Els grans escriptors catalans del segle XIX són Jacint Verdaguer Àngel Guimerà i Narcís Oller.
L'Agnès encara que no t'ho creguis ha travessat el port nedant.
Guanyar amb nou jugadors és molt difícil gairebé impossible.
M'agradaria molt sortir amb tu però ja m'he compromès amb un altre.
Em va dir que aprovaria totes les assignatures; i en efecte no li n'ha quedat cap de pendent.
He trucat a la porta i com que no m'ha obert ningú me n'he anat al parc.
La zebra vella defallida pel cansament corria amb dificultat.
Escolta filla sigues prudent: dreça les orelles i escolta.

2.50. Llegeix les oracions següents i pensa en quines has d'escriure alguna coma i en quines no. Després, escriu-les.

1. Els ocells s'ajoquen a les branques dels arbres quan es fa fosc. 2. Els ocells quan es fa fosc s'ajoquen a les branques dels arbres. 3. Quan es fa fosc els ocells s'ajoquen a les branques dels arbres.
1. El director ha encarregat una feina molt delicada a l'Eulàlia. 2. A l'Eulàlia el director li ha encarregat una feina molt delicada. 3. El director li ha encarregat una feina molt delicada a l'Eulàlia.

2.51. Escriu les comes que calguin en aquest text. A continuació, justifica l'ús de cadascuna. Quan ja havien passat un parell d'hores ben bones i la calor començava a cremar de valent vam buscar una ombra i vam esmorzar. En Jordi mentre parlava anava dibuixant rodonetes amb el bastó a terra. Després d'esmorzar vam decidir anar a caçar granotes. En vam descobrir una que en lloc de dirigir-se riu endins va començar a allunyar-se de l'aigua. Quan la pobra bèstia s'aturava per descansar l'empenyíem amb un bastó i ella tornava a saltar. JAUME CELA: Silenci al cor.

2.52. Copia aquest text i escriu les nou comes. En el moment del seu naixement els grans planetes són boles de foc incandescents. Com més massís és el planeta més important és l'escalfor i més temps cal per evacuar-la. En el cas dels cossos molt petits com els asteroides el procés és molt ràpid. La Lluna va dissipar la seva escalfor inicial a l'espai en uns quants centenars de milions d'anys. Des de fa molt temps aquest astre ja no té foc interior. La Terra en canvi encara guarda al seu cor un braser que provoca moviments uns moviments que originen desplaçaments de continents erupcions volcàniques i terratrèmols. HUBERT REEVES: La història més bella del món.

2.53. Expressions com ara és a dir, per exemple, sens dubte, per tant, en canvi, etc. van entre comes quan es troben enmig d'una frase. Puntua adequadament les frases següents:

Després de la col·lisió, els mariners van abandonar el vaixell; el capità en canvi va restar al post de comandament.

Hi ha éssers que són fets d'una cèl·lula és a dir són organismes unicel·lulars.

Els llamps per exemple són descàrregues elèctriques naturals.

2.54. En cada una de les frases següents, hi falta com a mínim una coma. Escriu les que calgui on correspongui i justifica-ho indicant l'opció correcta entre les que hi ha entre parèntesis.

L'interior de la Terra està estructurat en tres capes: l'escorça el mantell i el nucli (delimitació del circumstancial / separació d'elements homogenis).

L'escorça que és la capa més superficial de la Terra arriba fins a uns 70 km de profunditat (incís / separació d'elements homogenis).

L'est assenyala el lloc de la sortida del Sol; l'oest el lloc per on es pon (delimitació del circumstancial / verb sobreentès).

En el seu recorregut al voltant del Sol la Terra descriu una òrbita el·líptica (incís / delimitació del circumstancial).

Sempre es produeixen durant la lluna nova els eclipsis de Sol (desplaçament del subjecte al final de l'oració / vocatiu).

Voldria comprar-me un telescopi però no tinc els diners suficients (connector textual / coordinació d'oracions adversatives).

El Sol és una estrella; la Lluna en canvi és un satèl·lit (connector textual / incís).

L'imperfet d'indicatiu

Sabies que...?

L'aspecte dels temps verbals és la manera de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament. Diem que l'aspecte és imperfectiu quan es presenta l'acció verbal com no acabada (plou, plovia); diem que l'aspecte és perfectiu quan l'acció verbal implica un final (va ploure, havia plogut).

L'imperfet d'indicatiu ens permet expressar un esdeveniment o una acció que es trobava en procés de realització en un temps passat. Així doncs, no presenta el fet com a acabat, sinó que es fixa en el seu desenvolupament o durada:

Aquell dia nevava. Tothom corria. Ningú no sortia de casa.

Usem l'imperfet d'indicatiu per referir-nos a accions habituals del passat:

En Robert abans menjava més que no pas ara.

També l'utilitzem per descriure persones, coses i situacions en el passat:

Quan era petita, la Sandra portava dues trenes ben llargues.

El poble on vivien aquells avis semblava deshabitat.

Llavors aquell poble només tenia quinze veïns.

L'imperfet d'indicatiu dels verbs regulars es conjuga d'acord amb aquests verbs model:

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
cant ava cant aves cant ava cant àvem cant àveu cant aven	perd ia perd ies perd ia perd íem perd íeu perd ien	tem ia tem ies tem ia tem íem tem íeu tem ien	dorm ia dorm ies dorm ia dorm íem dorm íeu dorm ien	serv ia serv ies serv ia serv íem serv íeu serv ien

Fixa-t'hi:

Les terminacions dels verbs de la primera conjugació s'escriuen amb ve baixa (-ava, -aves, -ava...); la primera i la segona persones del plural s'escriuen amb accent (-àvem, -àveu).
Les terminacions -ia, -ies, -ia, -ien dels verbs de la segona i de la tercera conjugacions s'escriuen sense accent; la primera i la segona persones del plural (-íem, -íeu) van amb accent.
Les terminacions d'uns quants verbs de la tercera conjugació, com agrair, posseir o produir, s'escriuen amb dièresi (-ïa, -ïes, -ïa, -ïen) o amb accent (-íem, -íeu).

ACTIVITATS. TEMPS VERBALS

L'imperfet d'indicatiu

2.55. Escriu les sèries següents d'acord amb l'exemple (tingues present que cap d'aquestes formes no du accent). arrencar → jo arrencava, tu arrencaves, ell arrencava, elles arrencaven

disfressar-se

prometre

saber

complir

2.56. Escriu les sèries següents d'acord amb l'exemple (tingues present que aquestes formes duen accent). arrencar → nosaltres arrencàvem, vosaltres arrencàveu

disfressar-se

prometre

saber

complir

you have completed the lesson!

Below is the time you have spent on the activity and the score you obtained.

Time spent

Score

How can we help you?

Couldn't find what you were looking for?

Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app:

BLOC 2. Coneixement de la llengua

LÈXIC I SEMÀNTICA

Els elements que formen les paraules

GRAMÀTICA

La categoria dels noms

ORTOGRAFIA

Signes de puntuació (II)

TEMPS VERBALS

L’imperfet d’indicatiu

LÈXIC I SEMÀNTICA

Els elements que formen les paraules

1. Famílies de paraules

2. El morfema lèxic

3. Els morfemes derivatius

4. Els morfemes flexius

5. Les paraules compostes

ACTIVITATS. LÈXIC I SEMÀNTICA

Famílies de paraules

El morfema lèxic

Els morfemes derivatius

Els morfemes flexius

GRAMÀTICA

La categoria dels noms

1. Definició i funció del nom

2. Classes de noms

3. La forma dels noms: el gènere i el nombre

4. Noms de persones i animals

5. Noms de coses

6. Noms que es diferencien pel gènere

ACTIVITATS. GRAMÀTICA

Definició, funció i classes de noms

El gènere dels noms

Noms que es diferencien pel gènere

ORTOGRAFIA

Signes de puntuació (II)

1. Els usos de la coma

2. Casos en què no es posa la coma

ACTIVITATS. ORTOGRAFIA

Els usos de la coma

TEMPS VERBALS

L'imperfet d'indicatiu

ACTIVITATS. TEMPS VERBALS

L'imperfet d'indicatiu