L'ésser humà sempre s'ha preguntat com són els astres i les estrelles que l'envolten, l'univers del qual forma part. Al llarg de la història, el concepte d'univers ha variat.
Les civilitzacions primitives observaven com el Sol «sortia» cada matí des del mateix punt i s'«amagava» en el punt oposat. Això els va portar a la idea que la Terra era plana i no tenia moviment.
Van ser els grecs els qui, fent observacions i càlculs, van deduir que la Terra era esfèrica i «flotava» juntament amb altres astres. A partir de llavors, van sorgir teories més científiques, com el geocentrisme i l'heliocentrisme.
Model geocèntric |
Model heliocèntric |
|
|
Aquest model va ser descrit al segle ii dC per Claudi Ptolemeu i suposava que la Terra era el centre de l'univers i tots els astres giraven al seu voltant. Aquest model es va considerar vàlid durant uns quants segles.
Es tractava d'un model intuïtiu, perquè des de la superfície del planeta sembla que en efecte són els astres els que es desplacen i la Terra es manté quieta. Tanmateix, els càlculs contradeien la intuïció. |
Aquest descobriment revolucionari es deu a Nicolau Copèrnic. Fa només 500 anys que coneixem que el Sol és el centre del sistema solar i que els planetes giren al seu voltant.
Com sol passar en ciència, els càlculs es van anar acumulant durant segles, fins que les proves van ser irrefutables: el model geocèntric no funcionava, no explicava correctament les observacions. Si el centre del sistema era el Sol, les dades encaixaven. |
Relaciona cada definició amb un d'aquests termes: teoria, fet científic, llei i hipòtesi.
a. Fenomen natural que s'observa.
b. Idea per explicar un fet observat.
c. Descripció d'un fenomen observat en la natura que es compleix cada vegada que es prova.
d. Explica per què passen els fets observats.
Actualment, l'univers es defineix com la suma de tot allò que existeix i de les lleis físiques que ho regeixen; això engloba el temps, l'espai, la matèria, l'energia, etc.
Origen i evolució de l'univers
Avui dia no se sap amb certesa com es va formar l'univers, però hi ha una sèrie de teories que intenten explicar-ne l'origen. Les més acceptades en l'actualitat són les que s'exposen a continuació.
L'origen: teoria del big bang
Segons la teoria del big bang, també anomenada de la gran explosió, fa uns 13 700 milions d'anys tota la matèria estava concentrada en un punt concret de l'espai; en un moment determinat va tenir lloc una gran explosió que va causar l'expansió d'aquesta matèria en totes direccions.
A poc a poc, les elevades temperatures van baixar i van originar agrupacions de matèria en forma d'estrelles i planetes. Des de llavors, l'univers continua en evolució i moviment, expandint-se, però cada vegada més lentament.
La teoria del big bang deixa algunes incògnites sense resoldre: per què va explotar la matèria? Com era la matèria abans de l'instant de l'explosió? Com s'explica la mida actual de l'univers?
L'univers inflacionari
La teoria de l'univers inflacionari proposa que en els primers instants, quan encara estava molt calent, l'univers es va començar a expandir cada vegada més ràpidament, fet que encara té lloc en l'actualitat.
Teoria de l'univers oscil·lant
Segons aquesta teoria, l'univers frenarà el procés d'expansió i es començarà a contreure fins a tornar a unir tota la massa en un únic punt, anomenat big crunch.
Materials: 1 globus, 1 pinça, 1 cinta mètrica, retolador permanent.
Procediment:
- Infla una mica el globus; utilitza una pinça perquè no es desinfli.
- Pinta amb el retolador uns punts negres a diferents distàncies els uns dels altres. Posa-li un nombre a cada punt. Què creus que representen aquests punts?
- Mesura les distàncies entre els punts i anota els resultats. Infla el globus una mica més. Què simulem inflant el globus?
- Torna a mesurar la distància entre les galàxies. Repeteix el procés unes quantes vegades. La distància entre punts es manté, o creix cada vegada més?