Llibre digital

Abans de començar

La Terra està constituïda per quatre capes o esferes que interaccionen entre si: l'atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera.

El nostre planeta té les condicions adequades per al desenvolupament de la vida.
Els éssers vius tenen unes característiques comunes, que les diferencien d'allò que no és viu: realitzen les funcions vitals i estan formats per cèl·lules.
Els éssers vius s'agrupen en cinc grans regnes. Al seu torn, aquests grans grups es divideixen en uns altres de més petits, que també se subdivideixen.

Comprova si ho saps

Formeu grups per respondre aquestes preguntes: 1 Escriviu algunes de les condicions que té el nostre planeta i que afavoreixen que s'hi desenvolupi la vida.

2 Observeu la imatge i indiqueu quines funcions vitals hi identifiqueu.

3 Mireu les imatges de sota i indiqueu a quin regne pertany cadascun dels éssers vius.

Pel que sabem fins ara, la Terra és l'únic planeta del sistema solar on hi ha vida, i es desenvolupa en una estreta franja que comprèn la part inferior de l'atmosfera, la hidrosfera i la part més superficial de la geosfera.

El nostre planeta reuneix les condicions adequades per al desenvolupament dels éssers vius. Té temperatures suaus, aigua en estat líquid i gasos imprescindibles per a la vida; a més a més, serveix de suport als organismes que hi habiten.

1.1 Temperatures suaus

El planeta Terra té una temperatura mitjana constant de 15 °C, i és conseqüència de dos fets:

L'adequada distància del Sol: ni massa a prop (fet que produiria un sobreescalfament), ni massa lluny (seria massa freda).
La presència de l'atmosfera i, concretament, d'alguns dels gasos atmosfèrics, com el diòxid de carboni (CO₂) i el vapor d'aigua (H₂O), que retenen la calor del Sol i mantenen els valors de temperatura adequats per a la vida. Sense l'atmosfera, la Terra s'escalfaria en excés de dia i es refredaria molt a les nits.

1.2 Aigua en estat líquid

Gràcies a la temperatura mitjana del nostre planeta, gairebé tota l'aigua es troba en estat líquid. L'aigua líquida forma part dels éssers vius; és el medi en què viuen molts organismes i, per les propietats que té, és essencial per a la vida.

A més a més, l'aigua dels oceans, dels mars i dels rius contribueix a què la temperatura del planeta no experimenti canvis bruscos; per això, es diu que actua com un regulador tèrmic.

Dedueix-ho. A la imatge, la calor procedent del Sol és representada per la fletxa groga. Observa el recorregut de la fletxa i explica quina n'és la causa. Si no hi hagués atmosfera, com seria el recorregut de la fletxa groga?

1.3 Gasos imprescindibles per a la vida

L'aire de l'atmosfera aporta oxigen (O₂), necessari per a la respiració dels éssers vius, i diòxid de carboni, indispensable, juntament amb l'aigua i la llum, per dur a terme la fotosíntesi.

A més a més, la capa de gasos que cobreix la Terra funciona com un escut o filtre protector de les radiacions perjudicials del Sol.

1.4 Suport als organismes

La Terra, i sobretot la part més superficial de la geosfera, serveix de suport als organismes que hi viuen.

Damunt de la terra i al seu interior viuen nombrosos organismes. A més, les plantes en prenen l'aigua i les sals minerals que necessiten per poder fer la fotosíntesi.

Observa la il·lustració i explica com afectaria la vida dels éssers vius si morissin tots els organismes fotosintètics del planeta.

1.1Fes un resum en què exposis les característiques que fan possible la vida al nostre planeta.

1.2 Explica quin és el paper de l’atmosfera per al des envolupament de la vida a la Terra.

1.3Per què creus que no s’ha trobat vida en altres planetes del sistema solar?

1.4 Consulta la informació relativa a l’escalfament global del planeta i explica quin n’és el motiu i com es pot evitar.

Tots els éssers vius que habitem la Terra tenim tres característiques en comú: la nostra composició química és similar, estem formats per cèl·lules i realitzem les tres funcions vitals.

2.1 La nostra composició química és similar

La matèria de l'Univers està formada per unes unitats molt petites, anomenades àtoms. Al seu torn, els àtoms s'uneixen entre ells mitjançant forces molt intenses (enllaços químics) per formar compostos més complexos, denominats molècules.

En el cas dels éssers vius, aquestes molècules reben el nom de biomolècules i són de dos tipus: biomolècules inorgàniques i biomolècules orgàniques:

Biomolècules inorgàniques. Són l'aigua i els minerals. Aquestes substàncies es troben també en la matèria no viva.

Biomolècules orgàniques. Són els hidrats de carboni, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics (com l'àcid desoxiribonucleic o ADN). Aquest tipus de biomolècules es troben només en els éssers vius.

2.2 Estem formats per cèl·lules

Tots els éssers vius estem constituïts per cèl·lules. Segons la teoria cel·lular, la cèl·lula és la unitat mínima d'un ésser viu que pot dur a terme les funcions vitals.

La teoria cel·lular és un conjunt de postulats, establerts al segle xix pels científics Matthias Jakob Schleiden, Theodor Schwann i Rudolf Virchow, que tenen relació amb les cèl·lules.

Llegeix els postulats de la teoria cel·lular i explica'ls amb les teves paraules.

2.3 Realitzem les tres funcions vitals

Tots els éssers vius realitzem tres conjunts de processos anomenats funcions vitals. Són la nutrició, la relació i la reproducció.

La nutrició consisteix a prendre substàncies de l'entorn, a utilitzar-les per obtenir energia, per créixer o per reparar les parts danyades de l'organisme i per eliminar-ne els residus. Hi ha éssers que presenten una nutrició autòtrofa, com les plantes, que fabriquen el seu aliment, i d'altres que tenen una nutrició heteròtrofa, és a dir, que obtenen els nutrients alimentant-se d'altres éssers vius.
La relació consisteix a percebre els canvis que es produeixen en l'ambient, anomenats estímuls, i a reaccionar davant d'aquests.
La reproducció és la capacitat que tenen els éssers vius per generar descendents amb les mateixes característiques. La reproducció pot ser asexual, en la qual s'origina un nou individu a partir d'un únic progenitor, o sexual, en la qual els individus, de sexes diferents (masculí i femení), generen cèl·lules reproductores, anomenades gàmetes, que s'uneixen per crear un nou individu.

1.7 Què és la teoria cel·lular?

1.8 Consulta la informació relacionada amb les biomolècules i elabora un resum de les funcions que duen a terme.

1.9

Resumeix les diferències existents entre la nutrició autòtrofa i l'heteròtrofa.

Les cèl·lules són microscòpiques, és a dir, són tan petites que no es distingeixen a ull nu (mesuren entre 0,001 i 0,1 mm); per això, per observar-les, necessitem l'ajuda d'un microscopi.

3.1 Les estructures bàsiques de totes les cèl·lules

Totes les cèl·lules tenen tres estructures bàsiques: la membrana plasmàtica, el citoplasma i el material genètic.

La membrana plasmàtica és un revestiment molt fi que envolta la cèl·lula i que en regula l'intercanvi de substàncies amb l'exterior.
El citoplasma és el líquid espès que omple l'interior de la cèl·lula. Conté diversos orgànuls, que són estructures encarregades de realitzar les funcions cel·lulars.
El material genètic (ADN) és una substància amb aspecte fibrós que controla l'activitat cel·lular.

3.2 Tipus de cèl·lules

Depenent d'on se situï el seu material genètic, es distingeixen dues classes de cèl·lules: les procariotes i les eucariotes.

Les cèl·lules procariotes

Les cèl·lules procariotes tenen l'ADN en el citoplasma. Són el tipus de cèl·lules característiques dels bacteris.

Aquestes cèl·lules tenen una paret cel·lular rígida que envolta la membrana. Algunes presenten també filaments (com els flagels, que poden moure per desplaçar-se).

Els seus únics orgànuls són els ribosomes, que fabriquen proteïnes.

Les cèl·lules eucariotes

Les cèl·lules eucariotes tenen l'ADN dins d'un orgànul anomenat nucli. Són la classe de cèl·lules que tenen les plantes, els animals, els fongs, les algues...

Aquestes cèl·lules tenen una gran varietat d'orgànuls. Alguns, com els ribosomes (que fabriquen les proteïnes), els lisosomes (que digereixen substàncies) i els mitocondris (que produeixen l'energia que la cèl·lula necessita), són comuns a totes les cèl·lules eucariotes. En canvi, d'altres són exclusius de les cèl·lules de determinats éssers. Per exemple:

Les cèl·lules vegetals, com les de les plantes i les algues, tenen cloroplasts (els orgànuls que realitzen la fotosíntesi) i grans vacúols que emmagatzemen aigua. A més a més, disposen d'una paret cel·lular rígida que protegeix i dóna forma a la cèl·lula.
Les cèl·lules animals, com les que tenen els mateixos animals, tenen uns orgànuls anomenats centríols, que intervenen en la divisió cel·lular i en la formació de cilis i flagels (uns filaments responsables dels moviments cel·lulars).

1.10 Defineix cèl·lula.

1.11

Digues quines estructures són comunes a totes les cèl·lules.

1.13

Dibuixa en un full a part una cèl·lula procariota similar a la de la il·lustració i pinta'n les parts. Després entrega el teu dibuix a la teva professora o al teu professor. 1.14

Dibuixa en un full a part dues cèl·lules, una de vegetal i una altra d'animal i pinta'n les parts. Després entrega el teu dibuix a la teva professora o al teu professor. 1.15 Explica quines característiques diferencien les cèl·lules eucariotes vegetals de les eucariotes animals.

1.16 Explica quines funcions fan les estructures cel·lulars següents: Membrana plasmàtica

Mitocondri

Paret cel·lular

Vacúol

4.1 La funció de nutrició

La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules dels éssers vius disposen de les substàncies que necessiten per construir els seus components i per obtenir energia.

Aquests processos són l'obtenció de nutrients, la respiració, la distribució de substàncies i l'excreció.

Obtenció de nutrients

Els nutrients són les substàncies, orgàniques i inorgàniques, que prenen els éssers vius i que són útils per a les cèl·lules que els componen.

Segons la forma en què un ésser viu obté els nutrients, podem distingir dos tipus de nutrició:

Autòtrofa. Per exemple, en les plantes i les algues, els nutrients orgànics es fabriquen mitjançant la fotosíntesi, amb l'energia del Sol.
Heteròtrofa. Per exemple, els animals prenen del medi els nutrients, ja que s'alimenten d'altres éssers vius o de les restes d'aquests.

Respiració

Fins ara has estudiat la respiració com un procés mitjançant el qual un ésser viu pren oxigen (O₂) i expulsa diòxid de carboni (CO₂).

En realitat, els científics anomenen respiració un procés que es desenvolupa en els mitocondris de les cèl·lules, en el qual s'utilitza O₂, s'hi obté energia dels nutrients i s'hi desprèn CO₂.

Distribució de substàncies

En els éssers unicel·lulars, les substàncies s'intercanvien amb el medi per la membrana, i es distribueixen pel citoplasma i els orgànuls.

En canvi, en els éssers pluricel·lulars, la major part de les cèl·lules no estan en contacte amb el medi extern. Per això, aquests éssers necessiten tenir parts del cos especialitzades a prendre o expulsar substàncies i a transportar substàncies entre aquelles parts i les cèl·lules.

Excreció

L'excreció és el procés pel qual els éssers vius expulsen de l'organisme els residus que generen durant les seves activitats.

4.2 La funció de relació

La relació és la funció vital que permet als éssers vius rebre informació, tant del seu entorn com del seu interior, i reaccionar-hi de forma adequada. Consta de les etapes següents.

La percepció dels estímuls

La informació arriba als éssers vius en forma d'estímuls. Un estímul és qualsevol canvi de l'entorn o del mateix ésser viu que pot ser percebut per aquest i causar-li un efecte.

Per captar els estímuls, els éssers vius han de disposar de receptors, que són les parts del seu organisme que els permeten percebre estímuls: per exemple, llum, moviment, etc.

El processament i la coordinació

Els éssers vius processen la informació que prové dels receptors i preparen l'organisme perquè reaccioni mitjançant una resposta coordinada en la qual intervenen parts que col·laboren entre si.

La coordinació pot fer-se per una única cèl·lula o per sistemes complexos de coordinació.

L'execució de les respostes

Per dur a terme les respostes, els éssers vius tenen efectors, unes parts del cos que executen les respostes.

Els efectors poden produir moviments, substàncies o canvis en la forma del cos o en el seu funcionament. Així, per exemple, en el cas dels animals, els músculs i les glàndules són els efectors emprats més sovint.

Observa les imatges d'aquest apartat i elabora un esquema similar a partir d'un altre exemple. Indica-hi què succeeix en cadascun dels tres processos de la funció de relació.

4.3La reproducció

La reproducció és la capacitat que tenen tots els éssers vius d'originar altres éssers similars o idèntics a ells.

Existeixen dos tipus de reproducció: asexual i sexual.

En la reproducció asexual intervé un sol individu. Els descendents es desenvolupen a partir d'una o més cèl·lules del cos del progenitor i són idèntics a ell. Mitjançant aquest mecanisme es reprodueixen els organismes unicel·lulars, les algues i els fongs, com també les plantes i alguns invertebrats senzills.
En la reproducció sexual intervenen dos individus que produeixen les cèl·lules sexuals o gàmetes. La fecundació o unió d'un gàmeta masculí i d'un gàmeta femení origina una cèl·lula, el zigot, el desenvolupament del qual dóna lloc a un nou individu. És el mecanisme que utilitzen, generalment, les plantes i els animals per produir descendents.

La divisió o reproducció cel·lular

La divisió o reproducció cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula, anomenada cèl·lula mare, origina dues o més cèl·lules filla. Mitjançant aquest procés:

Els organismes unicel·lulars es reprodueixen.
Els organismes pluricel·lulars multipliquen les seves cèl·lules, i així augmenten de mida (creixen) i en reposen les danyades.

Hi ha tres tipus de divisió cel·lular: la bipartició, la gemmació i l'esporulació.

La bipartició. La cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filla de la mateixa mida. Així es reprodueixen els bacteris i alguns protozous i multipliquen les seves cèl·lules les plantes, els animals...
La gemmació. La cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filla de mida diferent. D'aquesta manera es reprodueixen, per exemple, els llevats.
L'esporulació. La cèl·lula mare divideix el seu nucli successivament, sense arribar a dividir el citoplasma. Cada nucli originat per aquestes divisions, envoltat per una porció de citoplasma i per una mem-brana, dóna lloc a una cèl·lula anomenada espora. Les espores es queden en la cèl·lula mare fins que es trenca la membrana. Així es reprodueixen alguns protozous, fongs i algues unicel·lulars.

1.17Defineix nutrient i respiració.

1.19 En un full a part, fes una taula en què estructuris els processos de la nutrició dels organismes autòtrofs i heteròtrofs, i les diferències i semblances que hi ha entre ells. Després entrega la taula a la teva professora o al teu professor. 1.20Defineix estímul i efector.

1.21Cita els tres processos de què consta la funció de relació.

1.22Defineix gàmeta i zigot.

1.23Explica-ho. Quina és la finalitat de la reproducció?

1.24Esmenta un avantatge de la reproducció sexual respecte de l'asexual. Proposa exemples de cada tipus de reproducció.

1.25Explica, amb l'ajut d'un dibuix, com es produeix la bipartició d'una cèl·lula.

1.26Busca informació sobre els llevats. A quin regne pertanyen? Com es reprodueixen?

5.1 La taxonomia

A causa de la gran quantitat d'éssers vius diferents que existeixen, és necessari classificar-los per poder estudiar-los millor.

La ciència que s'encarrega d'aquesta classificació és la taxonomia.

Els científics agrupen els éssers vius segons les característiques naturals que tenen en comú; per això es diu que els classifiquen d'acord amb criteris naturals. Segons aquests criteris, s'han establert grups i, dins d'aquests, subgrups de classificació anomenats tàxons.

Els tàxons constitueixen cadascun dels grups en els quals classifiquem els éssers vius. Són: regne, fílum (grup), classe, ordre, família, gènere i espècie.

El tàxon més ampli és el regne i agrupa molts individus amb poques característiques en comú. El tàxon menys ampli és l'espècie, que inclou un nombre d'individus menor però que comparteixen moltes característiques.

5.2 L'espècie i el nom científic

L'espècie agrupa individus amb característiques similars que poden reproduir-se entre ells i proporcionar descendents fèrtils.

La majoria de nosaltres anomenem els individus d'una espècie amb un nom vulgar (per exemple, gos, llop, castanyer, etc.) que poden variar d'un lloc a un altre. No obstant això, els científics assignen a cada espècie un nom científic que és igual a tot el món.

El nom científic va ser ideat, al segle xviii, per Carl von Linné, i consta de dues paraules: la primera és el nom del gènere i la lletra inicial s'escriu en majúscula; la segona paraula va sempre en minúscula. Les dues paraules juntes constitueixen el nom de l'espècie. Per exemple, el linx ibèric pertany al gènere Lynx i a l'espècie Lynx pardinus.

........

1.27 Defineix tàxon.

1.28 Observa la il·lustració anterior, 'Del regne a l'espècie', i escriu el nom dels tàxons principals, ordenats de menys ampli a més ampli.

1.29 Explica què és el nom científic.

1.30 Observa les fitxes dels tipus de linxs i explica en el teu quadern les semblances i les diferències entre tots dos.

1.31 Cerca informació del linx europeu i elabora una fitxa similar a les anteriors.

1.32 Per què és necessari emprar el nom científic per designar les espècies?

1.33 Dedueix-ho.Els cavalls es poden creuar amb les someres i els seus descendents s'anomenen muls, que són estèrils. Pertanyen a la mateixa espècie cavalls i ases? Raona-ho.

6.1L'organització dels éssers vius

Els éssers vius, segons el nombre de cèl·lules que els formen, es poden classificar en dos grans grups.

Organismes unicel·lulars

Els organismes unicel·lulars estan constituïts per una sola cèl·lula que fa totes les funcions vitals. En alguns casos formen agrupacions d'individus que s'anomenen colònies. Els organismes unicel·lulars poden ser procariotes o eucariotes.

Organismes pluricel·lulars

Els organismes pluricel·lulars estan formats per moltes cèl·lules que funcionen com un tot integrat. En general, les cèl·lules que fan una mateixa funció s'agrupen en teixits. Per dur a terme amb més eficàcia alguna tasca, diversos teixits es poden associar i formar òrgans, els quals, al seu torn, es poden agrupar i constituir aparells o sistemes.

Proposa exemples d'organismes pluricel·lulars amb òrgans però sense aparells, d'organismes pluricel·lulars sense teixits, d'organismes unicel·lulars i d'organismes pluricel·lulars amb aparells i sistemes.

6.2Els cinc regnes

Avui dia, els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: moneres, protists, fongs, plantes i animals.

Aquesta classificació s'estableix atenent criteris com aquests: si tenen cèl·lules procariotes o eucariotes, si són unicel·lulars o pluricel·lulars, si tenen o no tenen teixits i si la seva nutrició és autòtrofa o heteròtrofa.

Regne de les moneres. Agrupa organismes de cèl·lules amb organització procariota. Són tots unicel·lulars i, de vegades, formen colònies. Per exemple, els bacteris.
Regne dels protists. Reuneix organismes de cèl·lules amb organització eucariota. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits veritables. Per exemple, els protozous i les algues.
Regne dels fongs. Inclou organismes de cèl·lules amb organització eucariota. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits veritables. Són éssers heteròtrofs que descomponen organismes. Per exemple, els llevats i els fongs que formen bolets.
Regne de les plantes. Agrupa organismes de cèl·lules amb organització eucariota. Són organismes pluricel·lulars amb teixits i, alguns, amb òrgans. Són éssers autòtrofs.
Regne dels animals. Reuneix organismes de cèl·lules amb organització eucariota. Són organismes pluricel·lulars amb teixits. La majoria tenen òrgans i, fins i tot, aparells i sistemes.

1.34 Amb la informació d'aquesta pàgina, completa en el teu quadern l'esquema conceptual següent:

Com s’observen les cèl·lules

Els científics estudien les cèl·lules amb el micros· copi, un aparell format per un conjunt de lents que augmenten la imatge quan la travessa la llum.

El microscopi pot arribar a amplificar la imatge de la cèl·lula unes mil vegades. En aquesta imatge es mostren els components principals d’un microscopi òptic.

La majoria de les cèl·lules vives es poden observar directament amb un microscopi òptic; no obstant això, per millorar-ne la visibilitat, els científics solen tenyir-les amb diferents tipus de colorants.

En aquest apartat t’ensenyem una tècnica senzilla de preparació d’una mostra amb cèl·lules per observar-les amb el microscopi òptic.

Com preparar cèl·lules per observar-les amb el microscopi

Què has de fer?

1. Raspa l’interior de la teva galta amb un bastonet i estén bé la mostra pel portaobjectes. Deixa que s’eixugui durant alguns minuts.

2. Amb un comptagotes, afegeix-hi dues gotes de metanol i deixa que s’evapori. Tot seguit, afegeix-hi unes gotes de colorant i deixa que hi actuï dos minuts.

3. Passat aquest temps, renta la mostra amb aigua per eliminar les restes de colorant. Afegeix una gota d’aigua sobre el portaobjectes per col·locar el cobreobjectes damunt la preparació.

4. Porta la mostra al microscopi i usa objectius diferents per observar-la. Fes un dibuix de tot el que hi vegis.

Activitat

1 Imagina que, després d’acabar la preparació de l’apartat anterior, observes amb el microscopi una imatge com aquesta:

a) A l’interior de les cèl·lules s’observa un punt més obscur. A quina estructura cel·lular creus que correspon?

b) Com ja saps, les cèl·lules tenen una mida microscòpica. Per mesurar-les s’usa una unitat anomenada micròmetre o micra (μm). 1 = 0,001 mm = 0,000001 m Quants micròmetres fa la cèl·lula que apareix al centre de l’observació?

c) Si hem emprat un ocular de 10 augments, i coneixem la mida real de la cèl·lula, quants augments té l’objectiu que hem usat?

d) Les cèl·lules que has observat formen part d’un teixit que recobreix la cara interna de la teva boca; s’anomena epiteli, i té una funció protectora. Cerca informació d’aquest tipus de teixit i indica en quines altres parts del cos es troba.

Organitzeu un concurs

Tot i els grans avenços tècnics en el camp de la fotografia, els científics segueixen emprant el dibuix com una eina essencial de la seva feina, ja que els ajuda a simplificar el que observen a través del microscopi i en facilita la comprensió.

Com que coneixem la importància que té el dibuix en l’àmbit científic, us proposem organitzar un concurs de dibuix científic en el qual el tema, aquesta vegada, sigui la cèl·lula.

Prepareu entre tots l’organització del concurs. Podeu seguir els consells següents:

1. Repartiu les feines. És important repartir bé les feines d’organització entre els companys i les companyes.

2. Definiu les regles. Heu de determinar bé el tema del concurs i les regles; per exemple, el format i els materials, el nombre de dibuixos que pot presentar cada participant, etc.

3. Elegiu bé el vostre jurat. El jurat ha de ser just, i convé que estigui integrat per diverses persones, algunes amb coneixements científics i d’altres amb formació artística.

4. Trieu els premis. Si voleu una participació nombrosa, haureu d’oferir premis atractius.

5. Anuncieu el concurs. Col·loqueu anuncis de convocatòria del concurs en diferents llocs del centre i prepareu tríptics per repartir. Podeu seguir aquest model:

I CERTAMEN DE DIBUIX CIENTÍFIC: LA CÈL·LULA

Què hi ha a dins?

PARTICIPANTS: Hi podran participar tots els alumnes de 1r i 2n d’ESO del centre.

DATA D’ADMISSIÓ: El termini de presentació dels dibuixos conclourà el divendres 30 d’octubre de 2015 a les 14 h.

PRESENTACIÓ DELS DIBUIXOS:

- Cada alumne podrà presentar-hi un sol dibuix.
- Els dibuixos es presentaran en una cartolina A4 i han d’estar fets amb llapis de colors.
- S’han de lliurar al professor de Biologia i geologia.

PREMIS: Hi haurà premi per als dos dibuixos finalistes.

- 1r premi: Equip de ciència i un llibre
- 2n premi: Un llibre

Organitza les idees

Completa en el quadern els espais indicats amb lletres de l'esquema següent i amplia'n les branques:

Fes un resum

Elabora un resum de la unitat seguint aquest guió:

Anomena les característiques que fan possible que hi hagi vida al nostre planeta.
Explica què tenen en comú tots els éssers vius.
Cita els postulats de la teoria cel·lular.
Distingeix entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa, i entre reproducció sexual i asexual.
Anomena les estructures bàsiques de totes les cèl·lules.
Digues quina és la diferència principal entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes.
Digues el nom dels orgànuls característics de les cèl·lules eucariotes vegetals.
Anomena els tàxons principals per a la classificació dels éssers vius.
Defineix espècie i proposa dos exemples en què citis el nom científic i el nom comú.
Anomena:

a) Els regnes amb cèl·lules procariotes i els regnes amb cèl·lules eucariotes. b) Els regnes d'organismes amb teixits i els regnes d'organismes sense teixits. c) Els regnes d'organismes que només tenen nutrició autòtrofa, els regnes amb nutrició heteròtrofa i els regnes amb tots dos tipus de nutrició.

Interpreta les imatges

A Escriu el nom de les estructures assenyalades i indica de quin tipus de cèl·lula es tracta:

1:

. 2:

. 3:

. 4:

.

B Copia aquest esquema en el quadern i completa els tàxons que falten en les línies de punts indicades amb un exemple.

C Assenyala a quin regne pertanyen els éssers vius de les imatges i ordena'ls de menys a més complexitat.

a)

. b)

. c)

. d)

. e)

. f)

. g)

. 1:

(el de menys complexitat). 2:

3:

4:

5:

6:

7:

(el de més complexitat).

Aplica

1 Raona si les frases següents, relacionades amb la teoria cel·lular, són certes o falses: a) Tots els éssers vius estan formats per més de dues cèl·lules.

b) El nucli de les cèl·lules és la part més petita d'un ésser viu capaç de realitzar les funcions vitals.

c) Totes les cèl·lules, llevat dels bacteris, provenen d'una altra cèl·lula.

d) Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules procariotes.

2 Observa les fotografies fetes amb un microscopi i resol les qüestions:

a) Identifica quina imatge pertany a una cèl·lula animal i quina a una cèl·lula vegetal.

b) Anomena les estructures cel·lulars que reconeguis en cada cas.

c) Dibuixa en un full a part les cèl·lules de les fotografies. Després, entrega'l al teu professor o a la teva professora. 3 Determina si aquestes frases són certes o falses: a) El regne de les moneres està format només per organismes unicel·lulars, i els altres quatre regnes, només per organismes pluricel·lulars.

b) En tots els regnes hi ha organismes pluricel·lulars.

c) Els regnes de les plantes i dels animals només inclouen éssers pluricel·lulars amb teixits.

d) Tots els components del regne dels animals tenen òrgans.

Avança

4Selecció. Un grup de científics estudien un organisme unicel·lular del qual desitgen saber si és procariota o eucariota. Indica amb una ✗ quines de les tècniques següents són correctes per a l'estudi que porten a terme:

a) Observar l'organisme a simple vista, sense usar el microscopi.

b) Observar l'organisme amb el microscopi i analitzar la presència de nucli.

c) Observar amb un microscopi la presència o l'absència de material genètic.

d) Observar l'organisme amb el microscopi i analitzar la presència de membrana. 5 Els virus són organismes molt petits i senzills. Consten d'una càpsula on hi ha la informació genètica. No es nodreixen, ni es relacionen ni es reprodueixen per si mateixos, sinó que necessiten viure dins de les cèl·lules (les infecten i en provoquen la mort). Per això, ens produeixen malalties. a) Els virus pertanyen a algun regne d'éssers vius? Raona-ho.

b) Explica què significa el terme infectar.

c)

En grup, elaboreu una llista amb algunes malalties provocades pels virus.

d) Cerca informació sobre les vacunes i explica per a què serveixen.

you have completed the lesson!

Below is the time you have spent on the activity and the score you obtained.

Time spent

Score

How can we help you?

Couldn't find what you were looking for?

Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app: