El relleu
La península Ibèrica està situada al sud-oest d'Europa i és un dels territoris més alts i muntanyosos del continent. Hi conviuen quatre estats: Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar (de sobirania anglesa). El seu relleu s'organitza al voltant d'un gran altiplà central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l'oest. Aquest altiplà ocupa el 40 % del territori peninsular i té una altitud mitjana de 600 m.
La Meseta està travessada per una llarga serralada, el Sistema Central, que divideix l'altiplà en dues zones: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. Aquesta última té un relleu més trencat, ja que és travessada pels Monts de Toledo.
La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els Monts de Lleó, la Serralada Cantàbrica, la Serralada Ibèrica i Sierra Morena. Aquestes serralades constitueixen el límit exterior de la Meseta.
El relleu peninsular es completa amb un conjunt de sistemes muntanyencs independents de la Meseta: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades Bètiques. [Font 16]
Finalment, cal assenyalar dues depressions: la de l'Ebre i la del Guadalquivir. [Font 17]
Espanya comprèn, a més del territori peninsular, dos grups d'illes: l'arxipèlag de les Balears, a la mar Mediterrània, i el de les Canàries, a l'oceà Atlàntic, davant de les costes africanes del Sàhara.
Els rius
Segons el vessant on desemboquen, els rius peninsulars es classifiquen en les tres xarxes hidrogràfiques següents: vessant cantàbric, vessant atlàntic i vessant mediterrani.
règim fluvial. Grau de regularitat del cabal d'un riu al llarg d'un any sencer.
– Vessant cantàbric. Són rius curts, cabalosos i de règim fluvial regular. Alguns dels rius d'aquest vessant, que neixen a la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques i el Massís Galaic, són el Nalón, el Nerbion i el Bidasoa.
– Vessant atlàntic. Són rius llargs, de cabal mitjà i de règim irregular. Alguns dels rius d'aquest vessant, que neixen al Sistema Ibèric, Sierra Morena i les Serralades Bètiques, són el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.
– Vessant mediterrani. Són rius curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Alguns dels rius d'aquest vessant, que neixen al Sistema Ibèric i a les Serralades Bètiques, són el Xúquer i el Segura.
L'Ebre, que neix a la Serralada Cantàbrica, és una excepció dins d'aquest vessant, ja que és un riu llarg, de cabal mitjà i de règim irregular.
Dades bàsiques de la península Ibèrica
Superfície: 582.925 km2
Altitud mitjana: 660 m
Situació i límits:
N: 43º 47' N (Estaca de Bares)
S: 36º N (punta Marroquí, Tarifa)
E: 3º 19' E (cap de Creus)
O: 9º 16' O (cap de Finisterre, Espanya); 9º 20' O (Cabo da Roca, Portugal)
Font 16. Mapa físic d'Espanya.
Font 17. El relleu d'Espanya.