Coneixement de la llengua

Índex

LÈXIC I SEMÀNTICA

L'alfabet

GRAMÀTICA

Categories, sintagmes i oracions

ORTOGRAFIA

Signes de puntuació (I)

TEMPS VERBALS

Les conjugacions. El present d'indicatiu

L'alfabet

Guió

1. Què és l'alfabet?
2. L'ordre de les paraules

1. Què és l'alfabet?

L'alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l'alfabet grec: α (alfa) i ß (beta).

Cada llengua té un alfabet propi. L'alfabet català té vint-i-sis lletres:

Tot i això, hi ha sons que es representen per mitjà d'un grup de dues lletres: es tracta dels dígrafs (dígraf significa 'dues grafies').

Els dígrafs de la llengua catalana són els següents:

ss tassa
rr carro

ll llapis
ny munyir

ix deixar
l·l goril·la

qu raqueta
gu guineu

També podem considerar dígrafs les combinacions següents:

tg carruatge
tj mitjó

tx cotxe
ig mareig

tz dotzena
sc ascensor

Recorda

La lletra x té el nom de ics quan sona com en exemple [gz] o complex [ks]. En canvi, té el nom de xeix quan sona com en xarxa[ ∫ ].

Els dígrafs ll, l·l, rr iss s'anomenen doble ela, ela geminada, doble erra i doble essa, respectivament.

La l·l (ela geminada) l'hem d'escriure amb un punt volat i no pas amb un punt baix o amb un guionet: col·locar i no pas col.locar o col-locar. Només escriurem el guionet a fi de ratlla, quan calgui separar la primera síl·laba de les altres per qüestió d'espai: col- / locar.

Les lletres k, w (i y quan no forma part del dígraf ny) només apareixen en paraules manllevades a altres llengües: karate, rock, kiwi, web, byte, bypass...

2. L'ordre de les paraules

El diccionari és el recull de les paraules d'una llengua amb l'explicació del seu significat. Aquestes paraules es presenten ordenades alfabèticament. Per buscar paraules al diccionari, cal que tinguis en compte els aspectes següents:

a) La ç (ce trencada) s'inclou dins la lletra c. Així doncs, seguint l'ordre alfabètic trobarem marc / març / marca.
b) La l·l (ela geminada) és considerada com dues eles: l + l. Així doncs, seguint l'ordre alfabètic trobarem paller / pàl·lid / pallissa.
c) El dígraf ll (doble ela) és considerat com dues lletres independents: l + l. Per tant, lloc va abans de local.

ACTIVITATS. LÈXIC I SEMÀNTICA

Què és l'alfabet?

1.24. Escriu el nom de les lletres següents:

h →

k →

n →

q →

v →

w →

x →

y →

1.25. Llegeix en veu alta les sèries següents ordenant les lletres alfabèticament.

a, c, b, e, d, f g, j, h, i, k, l p, t, q, s, r, u

e, g, f, h, j, i l, n, p, m, o, q u, w, x, y, v, z

1.27. Els signes del zodíac s'ordenen normalment d'acord amb el cicle anual, començant a la primavera: Àries (20/3), Taure (20/4), Bessons (21/5), Cranc (21/6), Lleó (23/7), Verge (23/8), Balança (23/9), Escorpió (21/10), Sagitari (21/11), Capricorn (22/12), Aquari (20/1), Peixos (19/2). Escriu-los per ordre alfabètic.

1.28. Ordena alfabèticament les paraules de cadascuna de les sèries següents, en cas que sigui necessari.

canvi, canya, cap, canó →
palla, pàl·lid, paller, pal →
pla, plaça, placa, plàcid →
guia, gota, grua, guany →
làmina, llac, límit, legal →

1.29. Explica com s'han format les paraules alfabet i abecedari.

L'ordre de les paraules

1.31. Fes l'índex alfabètic d'un atles en què hi ha les poblacions següents: Perpinyà, la Seu d'Urgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta. Fixa-t'hi: l'Hospitalet de Llobregat, en l'índex, s'escriurà així: Hospitalet de Llobregat, l'.

Categories, sintagmes i oracions

Guió

1. Elements del text
2. Les categories lèxiques
3. El sintagma
4. Classes de sintagmes
5. L'oració

1. Elements del text

Imaginem que el pare de la nena amb trenes vol comunicar-se amb la mestra de la seva filla. Vol demanar-li una entrevista perquè està amoïnat per la nena. I escriu un text que li permeti d'aconseguir aquest objectiu: una nota per a la mestra.

Senyora Carme,
La Carla no es comporta com una nena de la seva edat. La meva filla s'interessa per coses de gent gran. La Carla només té sis anys. Jo voldria parlar-ne amb vostè: estic molt preocupat per ella.
Salutacions cordials,

Casimir Esteve

Aquesta nota constitueix un text, perquè satisfà totes les necessitats comunicatives del pare de la nena: informar del problema, explicar-ne el motiu i demanar una entrevista a la mestra. Per tant, un text és una unitat comunicativa completa.

Recorda

Un text es compon d'un conjunt d'enunciats que es relacionen els uns amb els altres per tal d'aconseguir l'objectiu de comunicar alguna cosa de manera eficaç.

Per compondre el text, l'emissor (és a dir, el pare de la nena) ha seguit un procés format per tres etapes: primer, ha triat les paraules (categories lèxiques); segon, ha format grups de paraules (sintagmes), i tercer, ha construït enunciats (oracions) i els ha relacionat entre si. Observa'n el procés en l'esquema següent:

2. Les categories lèxiques

No totes les paraules tenen les mateixes característiques. Tenint en compte la forma i el significat, les paraules s'agrupen en nou classes o categories lèxiques:

Classe	Definició	Exemples
Nom (o substantiu)	És una paraula que fa referència a una persona, a un animal o a una cosa concreta o abstracta.	Carla, nena, gent granota, llop, cérvol trena, edat, valor
Adjectiu	És una paraula que complementa un o més noms i en diu alguna característica.	gent gran trenes i cabells llargs
Determinant	És una paraula que acostuma a anar davant del nom i ens diu si és desconegut o conegut, si és proper o llunyà, de qui és o quant n’hi ha.	un dia el dia aquest diari la meva filla sis anys	una nena la nena aquell diari el vostre diari molta paciència
Pronom	És una paraula que representa un nom, un sintagma o una oració.	jo, vostè, ella parlar-ne, anar-hi
Verb	És una paraula que expressa les accions, els estats, l'existència o els processos d'algú o d'alguna cosa.	llegeix el diari només té sis anys estic molt preocupat creix de pressa
Adverbi	És una paraula que complementa un verb, un adjectiu o un altre adverbi.	corre massa massa atrevida massa de pressa	molt atentament llegeix atentament totalment atenta
Preposició	És una paraula que va davant un nom o un verb per convertir-lo en complement d'una altra paraula.	per coses de la seva edat amb vostè a l'escola
Conjunció	És una paraula que uneix i relaciona paraules, sintagmes o oracions.	pa i xocolata xerra molt, però treballa
Interjecció	És una paraula que expressa alegria, admiració, sorpresa, dolor, coratge o altres sensacions.	*visca!, oh!, bufa!, ui!, au!, som-hi!*

3. El sintagma

Un sintagma és una paraula o conjunt de paraules que, dins l'oració, forma una estructura i té una funció determinada. De fet, els sintagmes són ampliacions de paraules que necessiten ser precisades amb unes altres paraules per poder expressar allò que volem dir. Per exemple:

En un sintagma, l'element imprescindible és el nucli; les altres paraules, quan hi apareixen, s'anomenen especificadors, si van davant del nucli, i complements, si van darrere. Per exemple:

4. Classes de sintagmes

La paraula més important del sintagma és el nucli. I aquest és el que dona nom al conjunt. Així doncs, el sintagma el nucli del qual és un nom s'anomena sintagma nominal; el sintagma el nucli del qual és un verb rep el nom de sintagma verbal; el sintagma el nucli del qual és un adjectiu s'anomena sintagma adjectival, etc.

Classe	Definició	Exemples
Sintagma nominal (SN)	Grup de mots el nucli del qual és un nom o un pronom.	aquella nena de les trenes ella
Sintagma verbal (SV)	Grup de mots el nucli del qual és un verb.	sempre llegeix el diari s'interessa per coses de gent gran
Sintagma adjectival (SAdj)	Grup de mots el nucli del qual és un adjectiu.	molt contenta de la Carla poc satisfet
Sintagma adverbial (SAdv)	Grup de mots el nucli del qual és un adverbi.	més tard de les sis molt sovint
Sintagma preposicional (SPrep)	Sintagma nominal encapçalat per una preposició que l'enllaça i el subordina a un altre sintagma.	per moltes coses de la seva edat amb vostè

5. L'oració

Una oració és una unitat de comunicació suficient que presenta tres propietats bàsiques:

1. Unitat de sentit	2. Unitat d'entonació	3. Unitat d'estructura
Expressa un pensament complet; per tant, constitueix un acte de comunicació suficient.	Queda delimitada per dues pauses majors o dos silencis i té una corba melòdica determinada.	Consta d'un SN subjecte i d'un SV predicat que presenten una relació de concordança.

Sabies que...?

El subjecte de l'oració (Subj) sovint no està representat per paraules perquè s'endevina per la forma del verb i també pel context. Llavors diem que el subjecte és el·líptic. Per exemple:

(Subj) Estic molt preocupat per ella. → (Jo) estic molt preocupat per ella.

(Subj) S'interessa per coses de gent gran. → (La meva filla) s'interessa per coses de gent gran.

ACTIVITATS

GRAMÀTICA

Elements del text

1.33. Per què diem que la nota anterior és un text? Respon amb aquestes paraules: completa, comunicativa, unitat, receptor, emissor. Aquesta nota és un text perquè és una
, en què l'
comunica un missatge al
. 1.34. De què es compon un text? Completa la resposta escrivint en l'ordre adequat les paraules següents: conjunt, objectiu, d'enunciats. Un text es compon d'un

que es relacionen entre si per aconseguir un
comunicatiu determinat. 1.35. Quin procés se segueix per compondre un text? Ordena les frases següents i completa la resposta: es construeixen enunciats (oracions), es trien paraules (categories lèxiques), es formen grups de paraules (sintagmes). Per compondre un text, se segueix el procés següent: en primer lloc,

; en segon lloc,

, i en tercer lloc,

relacionats entre si.

L'avió supersònic va fer un aterratge d'emergència.
Ep!, nosaltres ja hem acabat la feina que teníem per a demà.
Aviat començaran les obres i aleshores tallaran el carrer principal.
Aquell reportatge de la selva amazònica era molt interessant.
Han acabat aquell poliesportiu, però l'inaugurarà oficialment l'alcalde.

El sintagma

1.38. Identifica el nucli d'aquests conjunts de paraules i després escriu si es tracta d'un sintagma nominal (SN) o d'un sintagma verbal (SV).

[els dos companys més simpàtics] →
/
[inauguraran el poliesportiu la setmana vinent] →
/
[els nostres secrets més ben guardats] →
/
[han descobert un document del segle XII] →
/

1.39. Identifica el nucli d'aquests conjunts de paraules i després escriu si es tracta d'un sintagma adjectival (SAdj) o d'un sintagma adverbial (SAdv).

[molt lluny d'aquí] →
/
[gens satisfets dels resultats] →
/
[molt més tard] →
/
[no gaire amables amb nosaltres] →
/

Classes de sintagmes

1.40. Completa les frases següents amb la preposició correcta. Després, escriu el sintagma preposicional (SPrep) que conté cada frase.

Va néixer
Sabadell.
Du una camisa
ratlles blaves.
Enraonen
veu baixa.
Volem pa
oli del bo.

L'oració

1.41. Completa la definició del concepte oració amb aquestes paraules: propietats, comunicació, entonació, unitat, sentit. L'oració és una unitat de

suficient que presenta tres

: unitat de

, unitat d'

i

d'estructura. 1.42. Identifica el SN [Subj] i el SV [Pred] d'aquestes oracions i escriu el nucli.

Els antics egipcis construïen piràmides per als faraons. →
//
Aquella massa de pedra li va produir una sensació desagradable. →
//
Els arquitectes dels faraons dissenyaven tombes i temples per als reis i els nobles. →
//
L'aire de la cambra mortuòria hauria pogut tallar-se amb un ganivet. →
//

Signes de puntuació (I)

Els signes de puntuació són les marques ortogràfiques que s'utilitzen per organitzar i fer comprensible el contingut d'un escrit.

Aquests signes gràfics tenen la funció de distribuir i relacionar les unitats d'un text (paràgrafs, frases, oracions), marcar-ne els límits i assenyalar l'entonació aproximada que tindria el text si es digués oralment. Fixa-t'hi:

En aquest bloc estudiarem els usos principals dels signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana.

Signes	Funcions textuals	Aspectes gràfics i exemples
.	El punt final marca l'acabament d'un text.	No s'utilitza el punt al final d'un títol o subtítol. Per exemple: La salutació en l'antigor
	El punt i a part marca el final dels paràgrafs d'un text.	Al principi de la ratlla següent s'hi deixa un queixal blanc de tres o quatre espais (sagnat) i la primera lletra s'escriu amb majúscula.
	El punt i seguit marca l'acabament d'una oració que no està enllaçada amb cap altra.	La primera lletra de la paraula següent s'escriu amb majúscula. Per exemple: No se sap amb exactitud quan va néixer la salutació. Al principi, va ser una manifestació tàctica de no-agressió.
?	L'interrogant (o punt d'interrogació) marca l'entonació especial de les frases interrogatives.	La lletra que va a continuació s'escriu amb majúscula, ja que l'interrogant marca el límit de la frase. Per exemple: Per què la població d'abelles disminueix? Que potser és a causa del canvi climàtic?
!	L'admiració (o punt d'exclamació) marca l'entonació especial de les frases exclamatives.	Normalment s'escriu al final de la frase. Per exemple: Ui, quina meravella*! Q*uin mar més blau!
...	Els punts suspensius marquen: a) que una frase no està acabada; b) que una enumeració no queda tancada.	– La paraula que va a continuació dels tres punts suspensius normalment s'escriu amb majúscula inicial. Per exemple: a) Un terratrèmol pot ensorrar edificis, pot fer caure ponts, pot doblegar les vies de tren... La violència dels sismes pot causar grans danys. – En les enumeracions podem utilitzar l'abreviatura etc. en comptes de punts suspensius. Per exemple: b) Llegint la Ilíada coneixeràs els grans herois de l'antiguitat: Odisseu, Aquil·les, Hèctor, Helena, *etc.*
;	El punt i coma marca: a) la separació de dues frases que presenten una relació de proximitat; b) la separació de sèries llargues i complexes (davant de la conjunció i, s'escriu coma).	La paraula que va a continuació del punt i coma s'escriu amb minúscula inicial. Per exemple: a) A l'edat mitjana, l'home es descobria el cap com a mostra de respecte; al segle XVII, es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames. b) Van llegir una oda, que és un poema de to elevat i noble; una elegia, que és un poema trist, que expressa dolor per la mort d'una persona*; u*na balada, que és un poema romàntic, sovint de caràcter llegendari, i una sàtira, que és un poema que ridiculitza comportaments de la gent.
:	Els dos punts marquen: a) la separació de dues frases que presenten una relació de proximitat (la segona subordinada a la primera); b) la introducció d'una enumeració o un exemple. c) la introducció de les paraules d'una altra persona.	– La paraula que va a continuació dels dos punts s'escriu amb minúscula inicial. Per exemple: a) La salutació, al principi, va ser una manifestació tàctica de no-agressió: una mà estesa, oberta, demostrava que no es portava armes. b) Hi ha tres tipus d'ones sísmiques: les ones P (primàries), les ones S (secundàries) i les ones superficials. – Les paraules d'una altra persona s'escriuen amb majúscula inicial i van entre cometes. Per exemple: c) El savi Pascal ja es preguntava: «Si jo tingués un mal de queixal terrible i el pogués transferir a un individu desconegut, ho faria o no ho faria?».

ACTIVITATS

ORTOGRAFIA

1.43. Divideix aquest text en tres parts, d'acord amb els tres aspectes que s'hi tracten: a) l'ull dels animals superiors; b) funcionament de l'iris; c) propietats de l'iris dels felins. Per què els gats hi veuen de nit? L'ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l'ull. L'iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l'ull. L'iris funciona com el diafragma d'una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l'excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l'iris s'obre al màxim. L'iris dels gats s'obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror. l'ull dels animals superiors

funcionament de l'iris

propietats de l'iris dels felins

1.44. En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament i identifica-hi les frases o oracions que el formen. Després, copia'l i puntua'l adequadament. 'inventor del bolígraf El bolígraf és l'instrument d'escriptura més utilitzat del món la boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament aquest petit invent fou creació d'un periodista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s'encallava o escopia massa tinta enmig d'una entrevista, va pensar buscar-hi una solució la idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d'aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d'aigua sobre la superfície seca de l'asfalt aquesta observació li feu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf. Eureka, núm. 12.

1.45. Llegeix atentament aquest text. Després, copia'l i puntua'l de manera adequada. Tingues en compte que s'hi han suprimit els signes següents:

un cop el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració);
quatre cops el signe del punt i coma (que separa els elements d'una sèrie complexa);
un cop el signe de la coma i l'abreviatura de la paraula etcètera (que indica que la sèrie no queda tancada, és a dir, que podria ser més llarga).

El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres la novel·la de cavalleria, que relata les aventures dels cavallers medievals la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la novel·la negra, que mostra l'actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d'una època determinada

1.46. Copia els exemples i puntua'ls d'acord amb les explicacions següents:

El punt i coma també marca la separació de dues oracions que presenten una relació de proximitat.

Exemple: A la coral s'hi han apuntat més noies que nois a l'equip de bàsquet, en canvi, s'hi han apuntat més nois que noies.

Els dos punts també introdueixen les paraules que algú diu.

Exemple: Em miro la mà i em faig una pregunta que només un nen faria «De què és feta?».

1.47. En el text següent hem suprimit els punts d'interrogació i la lletra majúscula de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament i identifica-hi les frases o oracions que el formen. Després, copia'l i puntua'l adequadament. Què fan els geòlegs? T'agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o estudiar el gel de l'Antàrtida què et semblaria descobrir des de la NASA què amaguen els meteorits de galàxies llunyanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Río Tinto i dirigir la perforació d'un nou pou de petroli davant les costes del Congo aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra. Eureka, núm. 12.

1.48. Copia les oracions següents i substitueix els claudàtors per un punt o per dos punts. Escriu la lletra majúscula quan calgui.

La composició del Sol és semblant a la de la resta dels estels [ ] el 82 % és hidrogen i el 18 % és heli i altres substàncies.
Els pobles antics creien que els elements bàsics de la natura eren la terra, el foc, l'aire i l'aigua [ ] pensaven que totes les coses que existien tenien l'origen en aquests elements.
I amb la cara vermella com un perdigot, la veïna cridava per la finestra [ ] «Ja n'hi ha prou! Em sentiu?»
Havia esperat una trucada tota la nit [ ] havia estat una nit llarguíssima.

Activitat de síntesi

1.50. Relaciona cada signe de puntuació amb la funció i l'exemple corresponents.

Signe	Funció	Exemple
punt
interrogant
admiració
punts suspensius
dos punts

Funció 1) fi d'una oració interrogativa (pregunta) 2) fi d'una oració enunciativa (afirmació o negació) 3) fi d'una oració suspesa (no acabada) o d'una enumeració no tancada 4) fi d'una oració exclamativa o darrere d'una interjecció 5) introducció d'una enumeració Exemple a) Aleshores va treure la pistola i... b)–Qui ha disparat? c) Urà té dos anells: un de blau i un altre de vermell. d)La policia va trobar dos casquets a la vorera. e) –Alerta, tots a terra!

Les conjugacions. El present d'indicatiu

1. Les conjugacions

Conjugar és dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funció de la persona gramatical (1a, 2a i 3a), el nombre (singular o plural), el temps (present, passat, futur) i el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu).

A l'hora d'estudiar la conjugació dels verbs regulars, cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions:

1a conjugació

2a conjugació

3a conjugació

(la vocal temàtica és a)

Model 1

cantar

(la vocal temàtica és e)

Model 2a Model 2b

perdre t émer

(la vocal temàtica és i)

Model 3a Model 3b

dormir servir

Recorda

Alguns verbs regulars acabats en-ir, combullirosentir, es conjuguen comdormir. D'altres, comllegiropatir, es conjuguen comservir.

2. El present d'indicatiu

Utilitzem el present d'indicatiu per referir-nos a un fet, una acció o un estat que és actual (ara arriben) o bé que és habitual o general (els arbres creixen).

El present d'indicatiu dels verbs regulars es conjuga d'acord amb el model a què pertany cada verb.

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
cant o cant es cant a cant em cant eu cant en	perd o perd s perd perd em perd eu perd en	tem o tem s tem tem em tem eu tem en	dorm o dorm s dorm dorm im dorm iu dorm en	serv eix o serv eix es serv eix serv im serv iu serv eix en

Tots els verbs regulars acabats en -ar, com arribar o rentar, es conjuguen com cantar; tots els verbs regulars acabats en -re, com permetre o rebre, es conjuguen com perdre; tots els verbs regulars acabats en -er, com estrènyer o prémer, es conjuguen com témer.

ACTIVITATS. TEMPS VERBALS

Les conjugacions

1.51. Escriu l'infinitiu de les formes verbals de les frases següents i digues a quina conjugació i a quin model pertanyen. Per exemple: Admetem suggeriments. → admetre (2a conjugació, model 2a, com perdre)

Pateixen molt. →
Interromp la classe. →
M'afaito el bigoti. →
Endreces l'habitació. →
La gent m'empeny. →
Sents els crits? →
Com aplaudeixen! →

El present d'indicatiu

1.52. Conjuga el present d'indicatiu dels verbs endreçar, admetre, sentir i patir. endreçar

admetre

sentir

patir

1.53. Corregeix les dues formes incorrectes que hi ha en cada sèrie.

jugo, jugas, juga, juguem, jugeu, juguen →
netejo, netejes, neteja, netegem, netegeu, netejan →
debato, debats, debateix, debatem, debatiu, debaten →
bullo, bulleixes, bull, bullim, bulliu, bulleixen →
dirijo, dirigeixes, dirigeix, dirigim, dirigiu, dirigen →

you have completed the lesson!

Below is the time you have spent on the activity and the score you obtained.

Time spent

Score

How can we help you?

Couldn't find what you were looking for?

Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app:

BLOC 1. Coneixement de la llengua

LÈXIC I SEMÀNTICA

L'alfabet

GRAMÀTICA

Categories, sintagmes i oracions

ORTOGRAFIA

Signes de puntuació (I)

TEMPS VERBALS

Les conjugacions. El present d'indicatiu

LÈXIC I SEMÀNTICA

L'alfabet

1. Què és l'alfabet?

2. L'ordre de les paraules

ACTIVITATS. LÈXIC I SEMÀNTICA

Què és l'alfabet?

L'ordre de les paraules

GRAMÀTICA

Categories, sintagmes i oracions

1. Elements del text

2. Les categories lèxiques

3. El sintagma

4. Classes de sintagmes

5. L'oració

ACTIVITATS

GRAMÀTICA

Elements del text

Les categories lèxiques

El sintagma

Classes de sintagmes

L'oració

ORTOGRAFIA

Signes de puntuació (I)

ACTIVITATS

ORTOGRAFIA

Activitat de síntesi

TEMPS VERBALS

Les conjugacions. El present d'indicatiu

1. Les conjugacions

2. El present d'indicatiu

ACTIVITATS. TEMPS VERBALS

Les conjugacions

El present d'indicatiu