4.1. Funcionalitat d’una xarxa

La xarxa es com una gran teranyina, formada per nodesi enllaços de connexió, que poden ser diversos: cable, fibra òptica i enllaç radioelèctric (fig. 4.26). La informació pot anar d’un node a un altre per diferents camins.

En cas d’interrupció d’una ruta, la informació pot viatjar per altres d’alternatives. De fet, la informació quan, surt d’un punt, es trosseja i s’organitza en diferents paquets, que poden circular per rutes diferents i recompondre’s en l’ordinador receptor.

Una xarxa LAN o usuari individual es connecten a internet a través d’un proveïdor de servei d’internet, ISP ( Internet Service Provider).

 4.2. El protocol de comunicació

Els protocols de comunicació permeten la comunicació entre els ordinadors que estan dialogant, enviant i rebent dades. A internet el protocol emprat és el TCP/IP, acrònim de Transmission Control Protocol/Internet Protocol que actua com a sistema operatiu de la xarxa, que gestiona operacions com ara dividir la informació en paquets, crear un sistema d’adreces, encaminar els paquets per la xarxa i detectar errors en les transmissions de dades.

Quan una informació surt d’un ordinador, el protocol divideix i empaqueta la informació afegint dades a cada paquet per assegurar que arribaran a la destinació adequadament i la informació es recompondrà correctament.

Per encaminar els paquets sense error, la xarxa necessita d’un sistema d’identificació de tots i cada un dels ordinadors connectats. Aquesta es fa amb un identificador o adreça IP o IPv4, que s’ha d’assignar manualment o bé automàticament a cada dispositiu connectat. És un conjunt de quatre blocs numèrics, de tres xifres cadascun (amb un valor que pot variar entre 0 i 255), separats per punts, que identifica l’ordinador de manera única. Accedir a un servidor de pàgines web significa accedir a l’adreça IP del seu servidor. Per evitar aquesta nomenclatura numèrica, a l’hora de consultar un lloc web, se substitueix per una adreça amb un nom que sigui significatiu del lloc: aquest format rep el nom d’ adreça URL( Uniform Resource Locator). Per exemple: http://ca.wikipedia.org. Per navegar amb els noms literals d’un web cal que hi hagi un servidor que faci d’intèrpret de les URL i les tradueixi a la seva adreça IP. Això és justament el que fa el servidor de noms o DNS( Domain Name Service) que està a internet.

 4.3. Models de comunicació

A la xarxa internet, els ordinadors poden comunicar-se seguint dos models: a)client-servidor i b)igual-igual.

El model client-servidor s’estableix entre un ordinador que consulta informació (client) i un altre que proporciona un servei o informació (servidor). Aquest model és el que s’estableix quan es consulta un web.

Aquesta relació, però, ha canviat amb l’anomenada Internet 2.0, que es fonamenta en la interactivitat dels llocs web i els usuaris que poden crear també informació: blocs, wikis, xarxes socials, etc., i entorns per compartir recursos en línia que permeten emmagatzemar continguts, com vídeos, fotografies, plataformes educatives, etc.

En la relació igual-igual (en anglès Peer to Peer [P2P]), cada ordinador pot actuar com a client i com a servidor d’altres connectats a la xarxa. És un sistema per compartir fitxers de manera descentralitzada. Aquest model de comunicació és el que s’utilitza en les xarxes de compartició de fitxers com eDonkey, o de comunicació com Skype.

 Informàtica en núvol

L’usuari en fa ús des de qualsevol ubicació sense necessitat de disposar del programari (editor de textos, full de càlcul, editor web...) ni d’un dispositiu d’emmagatzematge de dades; amb la connexió a internet és suficient. A més, permet i afavoreix el treball compartitamb altres persones. En són exemples aplicacions com ara Google Apps i Officce365.

Per a l’usuari, canvia la necessitat de tenir programari instal·lat en el mateix ordinador, que ja no li cal. Per accedir a aquests serveis només li fa falta un ordinador amb connexió a internet. Però apareixen certs interrogants: a) Les dades són de l’usuari o del prestador del servei? b) L’empresa pot vendre dades dels seus usuaris? c) A quin servidor i país resideixen les dades dels usuaris? d) L’emmagatzematge és segur? e) Està protegit del robatori?

 4.5. Seguretat a internet

Els dispositius connectats a la xarxa, com la informació que hi circula, poden ser objecte d’accions malintencionades de què cal protegir-se adequadament. A més de prendre les mesures tècniques preventives, cal estar atents a l’ús d’informació personal sensible que pot ser mal usada per terceres persones: fotografies, contrasenyes, vídeos, números de compte, targetes bancàries... Les mesures bàsiques a prendre són: