We use cookies and similar technologies on our website to improve performance and make your experience better. Your use of our website indicates your consent to the cookies described in this policy.
Change theme
No results
Revision mode
Si un artista passejara vora un riu i vera una libèl·lula volar, potser li serviria com a inspiració ja que aquest animal és d’una bellesa extraordinària. Però si fóra un limnòleg qui l’observara, la presència de l’insecte li proporcionaria una gran alegria.
La limnologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi i diagnòstic de les aigües dels rius i dels llacs. De les seues condicions físiques (temperatura, quantitat de sals, corrent, etc.) i de les biològiques, és a dir, les dels éssers vius que hi habiten. Un limnòleg ha de posseir coneixements de disciplines tan variades com la botànica, l’entomologia, l’ornitologia o la química.
Un riu pot «perdre la salut» per molts motius: l’alteració del cabal per la creació de pantans, l’aparició de productes químics, l’abocament d’aigües residuals urbanes, etc. Trobar solució a aquests problemes és part del treball dels limnòlegs.
Què en saps ja?
El temps és l'estat de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinats. El clima és el temps que predomina en un lloc al llarg de diversos anys.
Els rius
Els rius són corrents continus d'aigua que solen nàixer a les muntanyes.
La major part dels rius europeus són molt llargs i de cabal regular. Per això, molts són navegables.
Els rius d’Europa es classifiquen, segons l’oceà o el mar en què desemboquen, en cinc vessants: el vessant atlàntic, el vessant àrtic, el vessant mediterrani, el vessant del mar Negre i el vessant del mar Caspi.
Els rius d’aquest vessant són poc cabalosos i irregulars, perquè pateixen un fort estiatge a l’estiu. Entre d’altres, hi destaquen l’Ebre, el Roine i el Po.
Els rius del vessant del mar Negre són molt llargs i cabalosos, per això són navegables. Hi destaquen el Danubi, el Dnièper i el Dnièster.
Els rius d’aquest vessant són llargs i cabalosos. Al vessant del mar Caspi es troba el riu més llarg del continent europeu, el Volga.
Els rius d’aquest vessant són els més cabalosos d’Europa perquè travessen zones amb pluges abundants. D’est a oest hi destaquen el Dvina Occidental, el Vístula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Loira i el Tajo.
Els rius que desemboquen a l’oceà Glacial Àrtic són molt cabalosos i es mantenen gelats durant l’hivern. Els rius més llargs són el Petxora i el Dvina Septentrional.
Mapa dels climes d'Europa.
Europa es troba entre dues zones climàtiques de la Terra: la zona temperada i la zona freda.
La major part del continent europeu es troba entre els 35º i els 60º de latitud nord. Aquestes latituds estan situades a la zona temperada de la Terra. Per això, els climes de bona part d’Europa no tenen temperatures molt altes ni molt baixes. Els climes temperats d’Europa es classifiquen en els tipus següents:
Els climes freds es localitzen en les latituds altes, per damunt del paral·lel 60º N, i a les zones més elevades. Hi ha dos tipus de climes freds.
Europa té paisatges variats amb vegetació diferent. Per exemple:
– A les zones de clima oceànic hi ha prats i boscos de faigs i roures. A les planes amb sòls pobres només hi creixen herbes i matolls: són les landes.
– A les zones de clima mediterrani destaquen els boscos d’alzina i surera, i matolls, com l’estepa i el romaní.
– A les zones de clima continental hi ha taigàs, que són boscos de fulla perenne formats per avets i pins, i estepes, que són planes de sòls pobres on només creixen herbes.
Mapa dels vessants d'Espanya.
Els rius d’Espanya tenen diferents característiques perquè el clima i el relleu són variats.
Per això, al nostre país podem trobar rius que presenten un cabal abundant en zones amb pluges freqüents, mentre que en altres llocs les escasses pluges impedeixen que hi haja rius.
A les zones on plou poc es formen barrancs, rambles i torrents. Aquests són talls en el terreny pels quals flueix l’aigua només quan plou. Són típics de les illes Balears, les illes Canàries, Ceuta, Melilla i el sud-est de la Península.
El territori pel qual corren un riu i els seus afluents s’anomena conca hidrogràfica.
Les conques amb rius, barrancs i torrents que desemboquen a un mateix mar formen un vessant.
A Espanya hi ha tres vessants: al nord, el vessant cantàbric; a l’est i al sud, el vessant mediterrani, i a l’oest, el vessant atlàntic.
El vessant cantàbric s’estén pel nord de la Península. Comprén els rius que desemboquen al mar Cantàbric.
Tot i que aquest és el vessant més menut, els rius són molt cabalosos: hi circula el quaranta per cent de l’aigua de tots els rius espanyols.
Els rius del vessant cantàbric són curts i amb fort pendent, perquè naixen en muntanyes de la serralada Cantàbrica, pròximes al mar on desemboquen. Els cabals d’aquests rius són abundants i regulars, ja que travessen zones en què les precipitacions són freqüents al llarg de tot l’any.
Els rius més importants d’aquest vessant són:
El vessant mediterrani comprén les terres amb els rius, barrancs i rambles que desemboquen al mar Mediterrani. Ocupa una tercera part del territori espanyol.
La major part dels rius del vessant mediterrani, excepte l’Ebre, són curts i poc cabalosos, perquè travessen zones amb clima mediterrani, de pluges escasses. Tenen un règim irregular, amb estiatge a l’estiu i crescudes a la primavera i la tardor.
Els rius més llargs del vessant mediterrani són els que segueixen:
Al vessant mediterrani hi ha rambles i torrents. Quan hi ha fortes tempestats, les rambles, els torrents i els rius es poden desbordar, és a dir, porten tanta aigua que ix del llit, fet que pot provocar inundacions greus. Les inundacions se solen donar durant els mesos de primavera i tardor.
El vessant atlàntic s’estén per l’oest de la Península i per Canàries. Comprén les conques dels rius i barrancs que desemboquen a l’oceà Atlàntic. És el vessant més extens d’Espanya i on es troben els rius més llargs.
Els rius d’aquest vessant naixen en muntanyes allunyades de l’oceà Atlàntic i tenen un règim irregular.
– El Duero, amb els afluents Pisuerga i Tormes. – El Tajo, amb els afluents Jarama i Tiétar. – El Guadiana, amb els afluents Cigüela i Zújar.
A Canàries no hi ha corrents continus d’aigua. Hi ha barrancs, com el de les Angustias.
A Espanya es distingeixen quatre tipus de clima: oceànic, de muntanya, subtropical i mediterrani.
El clima oceànic es dóna al nord de la Península. S’estén per les comunitats de Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Navarra i el nord d’Aragó i de Castella i Lleó. Les seues característiques són:
La vegetació és abundant i predominen els boscos de roures, castanyers i faigs, i els prats.
El clima de muntanya es dóna als cims que estan per damunt dels 1.500 metres d’altitud. Les característiques més importants són:
La vegetació és escassa. A les parts altes hi ha prats naturals i a les zones de menys altitud creixen boscos de pins, roures i avets.
Les illes Canàries estan situades prop de la zona càlida de la Terra. Per això, tenen un clima subtropical sec. Les característiques més importants són:
La vegetació és molt rica en espècies endèmiques, és a dir, que no creixen en cap altre lloc del món. Hi destaquen la laurisilva, el pi canari, les tabaibes i els cardons.
El clima mediterrani predomina a la major part de la Península, a Ceuta, a Melilla i a les illes Balears. Hi ha tres variants del clima mediterrani:
La vegetació és variada, però escassa. Hi predominen els matolls i els arbustos d’estepa i timó i els boscos d’alzina, surera i pi. A les zones més seques i àrides creixen la figuera de pala, el margalló i l’espart.
Tria i realitza una d’aquestes activitats.
you have completed the lesson!
Time spent
Score